Mare Mortum

Rutes de somnis i malsons

La Mediterrània, el vell Mare Nostrum, el mar de les nostres viles, dels nostres paisatges i records, s’ha convertit en els últims anys en una de les fronteres més violentes del món, en una fossa comuna. Per fer front a aquesta situació, diverses activistes pro drets humans (DDHHs) es van organitzar a Catalunya per crear la plataforma Stop Mare Mortum.

Segons la base de dades Missing Migrants de la Organització Internacional de les Migracions (IOM per les seves sigles en anglès), l’any 2019 128,536 persones van intentar arribar a Europa a través de les rutes migratòries de la Mediterrània. D’aquestes, 1.885 persones (un ~1,5%) no ho van aconseguir: van perdre la vida al mar a causa de la manca de vies legals i segures per emigrar. De fet, des del 2014 han mort unes 20.000 persones al Mediterrani, però des del 2000 han perdut la vida més de 40.000 persones a les fronteres europees.  I tot això només segons dades dels casos que s’han pogut registrar, que no són tots. 

Qui són i d’on vénen aquestes persones que posen en perill les seves vides per canviar de terra? Són infants, joves i persones adultes que provenen de diversos països d’Àfrica i Àsia. Algunes fugen de la guerra, la repressió política o la persecució per motius religiosos, ètnics o d’identitat sexual. D’altres escapen de situacions econòmiques precàries, de la pobresa extrema i/o de la manca de feina i d’oportunitats vitals. Totes elles són persones refugiades i migrants, una distinció que sovint és molt difícil d’establir.

0_rescate-del-buque-bergamini-de-la-marina-militar-italiana

Barcassa interceptada per la marina italiana / MASSIMO SESTINI

Països d’origen de les persones emigrades

  • 32% Síria
  • 13% Afganistan
  • 5% Myanmar
  • 4% R. D. Congo
  • 3% R. Centreafricana
  • 2% Iraq
  • 1% Colòmbia
  • 18% Veneçuela
  • 11% Sudan del Sud
  • 4% Somàlia
  • 4% Sudan
  • 2% Eritrea
  • 2% Vietnam
  • 1% Xina

Dades de l’any 2019

Demografia: gènere i edat

Captura de pantalla 2021-01-31 a las 19.22.33

Font: ACNUR

1 copia

La lluita contra el mar: Lampedusa, Malta i Lesbos

L’any 2019, almenys 1.885 persones van morir ofegades al Mediterrani en naufragar la precària embarcació amb la qual navegaven i no poder migrar a través de vies segures. D’aquest total de víctimes, al menys 1.262  (el 67% del total) van tenir lloc a la ruta de la Mediterrània central, és a dir, a la travesia que uneix Líbia amb Itàlia i Malta. A la Mediterrània occidental, la zona entre el Magreb i Espanya, hi va haver 552 víctimes mortals (29,2%), mentre que a la zona entre Turquia i Grècia, la Mediterrània oriental, hi van morir 71 persones (3,8% del total) (IOM).

Els darrers anys, milers de persones han mort ofegades a la Mediterrània

1_mare-mortum_df-4

Records de l’arribada de barques a l’illa de Kos / SERGI CÁMARA

2_augment murs 30

Mur de Melilla / SERGI CÁMARA

Morts i tortures, guerres de fronteres

Melilla: murs que seguen

El febrer del 2014 quinze joves migrants que intentaven arribar a Ceuta nedant van morir a les aigües frontereres entre Espanya i Marroc quan la Guàrdia Civil va intercedir amb pilotes de goma i bombes de fum. El cas Tarajal, que rep el nom de la platja on va succeir l’atac, ha estat arxivat per tercer cop consecutiu el passat octubre de 2019, complint així 6 anys d’impunitat.

Actualment, la tanca tridimensional de Melilla està formada per un conjunt de tres tanques que transcórren 12 quilòmetres de tanques paral·leles de més de 6 metres d’altura amb filferros i ganivetes, conegudes com concertines, al capdamunt. Diverses entitats han denunciat les ferides que aquestes ganivetes provoquen a les persones que les intenten creuar.

El nou govern del PSOE i Podemos ha començat ha retirar les concertines però a canvi d’ampliar un 30% l’alçada de les tanques i de col·laborar més activament amb el control fronterer del Marroc. Paral·lelament, des del govern segueixen emparant el comportament de la policia a la frontera sud quan realitzen a diari les “devolucions en calent”, una pràctica que és contrària als drets més fonamentals tal i com denuncien multitud d’ONGs, tot i una sentència desfavorable recent del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

 “Perquè aquest mar sigui una zona segura per a tu, la terra ha de ser un infern”

Òscar Camps, Proactiva Open Arms

«To Kyma. Rescate en el mar Egeo» /  LA  KASETA

Activitats