Kalo Taxidi

  |   De 9 a 12 anys, Mare Mortum
blank

Infant refugiat al camp d’Idomeni / BULENT KILIC / AFP

Kaló taxidi significa «bon viatge» en grec. Aquesta és la manera amb la qual algunes àvies de Lesbos saluden i acomiaden les persones refugiades que transiten l’illa. Aquesta activitat vol despertar l’empatia dels infants cap a la situació de vulnerabilitat que viuen les persones migrades i refugiades.

Edat recomanada


De 9 a 12 anys.

Objectius educatius


  • Despertar l’empatia i la solidaritat cap a les persones en situació de vulnerabilitat.
  • Prendre consciència de la difícil realitat que viuen molts nens i nenes al món.
  • Sensibilitzar l’entorn en relació amb la situació de les persones que viuen en camps de refugiats a la Mediterrània.

Temps aproximat


2 hores

Materials necessaris


  • Imatge de la Rahaf.
  • Papers blancs o de colors, i paper d’embalar,  o una cartolina molt gran.
  • Pilota.
  • Retoladors i pintures.
  • Cinta adhesiva o velcro.
Nena mostra un dibuix d'una casa

La Rahaf Hasan mostra un dibuix de la casa on vivia a Síria. / REUTERS

1. Si no tinguéssim llar...

En rotllana, responem les preguntes següents. Per tal de fer més amena l’activitat, es pot utilitzar una pilota o algun altre element lúdic per passar els torns de paraula. Què passaria si no tinguéssim…

• Llits, mantes i coixins? Com dormiríem?

• Nevera, fogons, i olles? Com cuinaríem?

• Portes, finestres, i calefacció? Com ens protegiríem del fred?

• Casa, escola, hospital, botigues, i transport? Com viuríem?

• Pares i mares, avis i àvies, mestres i monitors o monitores? Qui ens cuidaria?

Reflexionem-hi

Quines altres coses ens podrien mancar si hi hagués una guerra al nostre país? Quines activitats hauríem de deixar de fer? Què més ens faltaria si haguéssim hagut d’abandonar a corre-cuita casa nostra? De tot el que forma part de la teva vida, què et sabria més greu perdre?

2. La Rahaf

Mostrem la imatge de la Rahaf Hasan, una nena de 10 anys que viu en un camp de refugiats perquè va haver d’abandonar Síria, el seu país, a causa de la guerra.

Llancem les qüestions següents:

  • Hem sentit a parlar alguna vegada de les persones refugiades i dels camps de refugiats?
  • Què en sabem?
  • Per què la Rahaf ha dibuixat una casa?
  • He viatjat a d’altres països? I fora d’Europa?
  • M’he mudat mai de casa, de municipi o de país? Com ha estat l’experiència?
  • Alguna vegada m’he sentit «fora de lloc»? Per contra, alguna vegada m’he sentit «com a casa» malgrat ser fora de la meva llar?
  • I els meus pares i avis: es van mudar mai de casa, de municipi o de país?

Reflexionem-hi

Al món, hi ha molts infants refugiats com la Rahaf, però no tots viuen en camps de refugiats. Alguns han anat a viure a d'altres països que els han acollit i, encara que enyorin el seu país, tenen una nova casa on viure.

3. Kaló taxidi: un mar de desitjos

Què ens agradaria desitjar a la Rahaf i d’altres infants refugiats? Cadascun de nosaltres escrivim un desig en un paper i després en fem vaixells de papiroflèxia. Posteriorment, fem un mural amb el títol kaló taxidi sobre el qual dibuixem la mar Mediterrània. Hi indiquem el lloc del mapa on ens trobem nosaltres i, després, col·loquem gomets en els llocs del món en els quals se situen els principals camps de refugiats. Finalment, enganxem sobre el mar tots els vaixells de desitjos que hem fet.

4. Compartim què fem, pensem i sentim

Si ens ve de gust, el mateix dia o un altre, podem organitzar una presentació pública del mapa kaló taxidi on convidem les famílies, el veïnat i els altres membres del nostre esplai, agrupament o escola. En aquesta presentació, els mateixos infants explicarien el sentit del mapa i el procés que hem seguit per elaborar-lo. Podrien explicar qui és la Rahaf, per què dibuixa cases i què ens ha fet sentir la seva fotografia. Finalment, podem convidar el públic a crear i afegir els seus vaixells de desitjos al mapa.