Mare Mortum

Rutes de somnis i malsons

La Mediterrània, el vell Mare Nostrum, el mar de les nostres viles, dels nostres paisatges i records, s’ha convertit en els últims anys en una de les fronteres més violentes del món, en una fossa comuna. Per fer front a aquesta situació, diverses activistes pro drets humans (DDHHs) s’han organitzat des de Catalunya per crear la plataforma Stop Mare Mortum.

Segons la base de dades Missing Migrants, de l’Organització Internacional de les Migracions (IOM per les seves sigles en anglès), l’any 2019 van intentar arribar a Europa, a través de les rutes migratòries de la Mediterrània, un total de 128.536 persones. D’aquestes, 1.885 persones (aproximadament, un 1,5%) no ho van aconseguir: van perdre la vida al mar a causa de la manca de vies legals i segures per emigrar. De fet, a comptar des del 2014, la suma de persones mortes al Mediterrani assoleix la xifra de 20.000; i si iniciem el recompte l’any 2000, són 40.000 les que han perdut la vida a les fronteres europees. Aquestes dades corresponen tan sols a aquells casos que s’han pogut registrar, que evidentment no són tots.

Qui són i d’on venen aquestes persones que posen en perill les seves vides per canviar de terra? Són infants, joves i persones adultes que provenen de diversos països d’Àfrica i Àsia. Algunes fugen de la guerra, la repressió política o la persecució per motius religiosos, ètnics o d’identitat sexual. D’altres s’escapen de situacions econòmiques precàries, de la pobresa extrema, i/o de la manca de feina o oportunitats vitals. Totes elles són persones refugiades i migrants, una distinció que sovint és molt difícil d’establir.

blank

Barcassa interceptada per la marina italiana / MASSIMO SESTINI

Països d’origen de les persones emigrades

  • 32% Síria
  • 13% Afganistan
  • 5% Myanmar
  • 4% R. D. Congo
  • 3% R. Centreafricana
  • 2% Iraq
  • 1% Colòmbia
  • 18% Veneçuela
  • 11% Sudan del Sud
  • 4% Somàlia
  • 4% Sudan
  • 2% Eritrea
  • 2% Vietnam
  • 1% Xina

Dades de l’any 2019

Demografia: gènere i edat

blank

Font: ACNUR

blank

La lluita contra el mar: Lampedusa, Malta i Lesbos

L’any 2019, almenys 1.885 persones van morir ofegades al Mediterrani, en naufragar la precària embarcació amb la qual navegaven, i a causa de no tenir la possibilitat de migrar a través de vies segures. D’aquest total de víctimes, com a mínim 1.262 (el 67% del total) van convertir-s’hi en la ruta de la Mediterrània central, és a dir, en la travessia que uneix Líbia amb Itàlia i Malta. A la Mediterrània occidental, i per tant, a la zona que queda a cavall del Magreb i Espanya, s’hi van produir 552 víctimes mortals (29,2%), mentre que a la zona entre Turquia i Grècia, la Mediterrània oriental, hi van morir 71 persones (3,8% del total) (IOM).

Els darrers anys, milers de persones han mort ofegades a la Mediterrània

blank

Records de l’arribada de barques a l’illa de Kos / SERGI CÁMARA

blank

Mur de Melilla / SERGI CÁMARA

Morts i tortures, guerres de fronteres

Melilla: murs que seguen

El febrer del 2014 quinze joves migrants van morir a les aigües frontereres entre Espanya i el Marroc. Estaven intentant arribar a la costa de Ceuta tot nedant, quan la Guàrdia Civil va intervenir-hi fent ús de pilotes de goma i bombes de fum. Es tracta del cas Tarajal, batejat amb el nom de la platja en la qual es va produir l’atac, que va ser arxivat per tercer cop consecutiu el passat octubre de 2019, complint així 6 anys d’impunitat.

Actualment, la tanca tridimensional de Melilla està conformada per un conjunt de tres tanques paral·leles de 12 quilòmetres de llarg i 6 d’alt, amb filferros i ganivetes —les conegudes amb el nom de «concertines»— al capdamunt. Diverses entitats han denunciat les ferides que aquestes ganivetes provoquen a les persones que les intenten creuar.

El nou govern del PSOE i Podemos ha començat a retirar les concertines, però a canvi de l’ampliació de l’alçada de les tanques un 30%, i d’una col·laboració més activa amb el control fronterer del Marroc. Alhora, des del govern se segueix emparant el comportament de la policia a la frontera sud pel que fa a la pràctica de les anomenades «devolucions en calent», que es realitza diàriament, i que és contrària als drets més fonamentals, tal com ho denuncien una multitud d’ONGs, tot i la sentència desfavorable emesa recentment pel Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).

blank

 “Perquè aquest mar sigui una zona segura per a tu, la terra ha de ser un infern”

Òscar Camps, Proactiva Open Arms

«To Kyma. Rescat al mar Egeu» /  LA  KASETA

Activitats