Gènere i LGTBI

Habitualment, s’atribueix la migració a factors socioeconòmics o a contextos bèl·lics. Quan es fa referència a persones refugiades i sol·licitants d’asil, es pensa en persones provinents de països en guerra o sotmeses a dictadures extremes. Tanmateix, n’hi ha moltes que es veuen empeses a fugir del seu país per motius d’orientació sexual i d’identitat de gènere.

Ser gai, lesbiana, transsexual, bisexual o intersexual en alguns països del món pot equivaldre a anar a la presó, a sofrir pena de mort, a patir amenaces, extorsió, xantatge, exclusió i marginació social. La repressió que pateixen moltes persones per la seva orientació sexual o identitat de gènere s’ha convertit en una de les vulneracions dels drets humans més repetides arreu del planeta i, fins ara, més silenciada.

L’homosexualitat és il·legal en 78 països del món, i en 7 està perseguida amb la pena de mort. Només a l’Àfrica, hi ha lleis homòfobes en 38 dels 54 països del continent.

En les darreres dècades s’ha produït una feminització de les migracions; cada vegada hi ha més dones que migren per aconseguir ingressos, reunificar la família, formar-se, ser més autònomes… Són dones que marxen del seu país perseguint una vida millor i que en el viatge sovint han d’afrontar la doble precarietat i vulnerabilitat de ser immigrants i dones.

Aquest augment de les corrents migratòries femenines de caràcter laboral s’ha denominat cadena de cures global; i s’explica, en part, per la demanda creixent en els països enriquits de dones que realitzin els treballs més desvalorats socialment (treball domèstic, treball de cures, serveis sexuals).

A causa de la divisió sexual del treball pròpia del patriarcat i en el marc de la globalització, les dones es reemplacen les unes a les altres en les tasques domèstiques, afectives i de cura personal. Això crea la paradoxa que les dones dels països empobrits deixen les seves famílies a càrrec d’altres dones per anar a cuidar les famílies dels països enriquits. D’aquesta manera es generen desigualtats de classe i ètnia entre les mateixes dones, que reforcen el patriarcat i perpetuen els rols de gènere en la distribució de les tasques quotidianes.

Roland Peschetz

D’altra banda, hi ha dones que emigren per retrobar-se amb els marits que han emigrat prèviament. En aquests casos, trobem la problemàtica específica de l’enorme dependència d’aquestes dones respecte les seves parelles: soles en un país desconegut, sense coneixements lingüístics ni autonomia econòmica, poden ser especialment vulnerables davant les pràctiques de violència masclista.

I també, finalment, hi ha el cas punyent de les dones víctimes de l’explotació sexual. Mitjançant enganys, emigren a la cerca d’una vida millor i acaben atrapades en mans de proxenetes i màfies.

De 9 a 12 anys

De 13 a 16 anys

A partir de 17 anys