Un conte d’amor

  |   De 9 a 12 anys, Gènere i LGTBI
blank

EFE

Sense adonar-nos-en, portem incorporades unes ulleres que condicionen la nostra manera de mirar el món a partir dels criteris culturals i prejudicis de la societat en què vivim. La identitat de gènere i la sexualitat són àmbits amb una forta càrrega de dogmes i estereotips marcats pel masclisme que impregna moltes societats. La reflexió sobre la identitat de gènere i la importància de respectar la diversitat d’orientacions sexuals és fonamental per construir societats lliures i democràtiques.

Edat recomanada


De 9 a 12 anys

Objectius educatius


  • Reflexionar sobre la manera com caracteritzem la feminitat i la masculinitat en la nostra societat.
  • Comprendre que les identitats de gènere són múltiples i diverses.
  • Prendre consciència que al món hi ha moltes persones discriminades per la seva identitat de gènere o per la seva orientació sexual.

Temps aproximat


Per a la primera part, 1 hora.  La segona part es pot desenvolupar durant diversos dies, en funció de com s’organitzi l’escriptura del relat.

Materials necessaris


  • Revistes i diaris per retallar.
  • Catàleg de joguines per retallar.
  • Tisores i cola.
  • Fulls de paper, retoladors i colors.

1. Rols de gènere

Dividim el grup en dos. Els membres d’un dels dos grups es pinten els llavis vermells i les persones de l’altre grup es dibuixen un bigoti negre. Després, ens mirem al mirall, inventem un personatge imaginari i n’escrivim les característiques en una fitxa:

  • Nom del personatge.
  • 5 adjectius per descriure la seva personalitat.
  • Estudis i/o feines que desenvolupa.

A continuació, caminem un o dos minuts per la sala interpretant el nostre personatge i interactuant amb els companys i les companyes amb qui ens creuem.

Després, repetim l’activitat però a l’inrevés: els nens es pinten els llavis vermells i les nenes es dibuixen un bigoti negre. Cadascú omple de nou la fitxa per definir un personatge imaginari i ens movem per la sala interpretant els nous personatges.

Finalment, ens col·loquem alhora els llavis vermells i el bigoti negre. Com seria el personatge imaginari que dugués tots dos elements? Tornem a omplir la fitxa i ens movem novament per la sala interpretant el personatge

Reflexionem-hi

• Quin personatge ens ha estat més fàcil d’inventar i d’interpretar? Quin més difícil? Per què? • Com ens hem sentit representant cadascun dels papers? Els sentiments dels nens i les nenes respecte els personatges són similars o diferents? • Quines característiques personals i socials hem assignat a cada personatge? Quins d’aquests atributs i perfils valoreu més i quins menys? Per què? • Sovint, a les dones no se’ls atribueixen característiques com ara la força o la duresa. En canvi, als homes a vegades no se’ls atribueixen trets com ara la debilitat o la tendresa. Tanmateix, totes les persones som alhora fortes i febles, dures i tendres. Fixeu-vos en aquestes il·lustracions de la dibuixant Snezhana Soosh i digueu quines qualitats s’assignen a les accions i actituds del pare. • Sabeu què volen dir aquestes paraules: heterosexual, homosexual, transsexual, intersexual, gai, lesbiana i homofòbia? Definiu-les conjuntament i digueu quins pensaments i sentiments us desperten. • Quina relació té l’homofòbia amb una visió de la masculinitat que exclou la sensibilitat, la tendresa, el joc, la vulnerabilitat, la bellesa...?

2. Refugiats per amor

Arreu del món, les persones LGBTIQ+ han de reivindicar els seus drets i llibertats per tal que la diversitat d’identitats de gènere i orientació sexual sigui normalitzada. Tanmateix, en alguns països, la reivindicació d’aquests col·lectius és especialment difícil perquè l’homosexualitat és un gran tabú social i està tipificada com a delicte amb pena de presó. El Camerun i el Pakistan són alguns d’aquests indrets.

De manera col·laborativa, inventarem un conte sobre la història de dos nois camerunesos, o de dues noies pakistaneses, que s’estimen i es veuen obligats a fugir del seu país per viure lliurement el seu amor. Podeu inspirar-vos en altres històries de refugiades LGBTIQ+ en aquest vídeo.

Per fer-ho, seguim aquests passos:
1. Decidim conjuntament el nom dels personatges i les seves característiques.
2. Escrivim el conte seguint aquesta estructura:
• Introducció (inici del relat i contextualització dels personatges).
• Nus (situació problemàtica que viuen els personatges, màxima tensió narrativa).
• Desenllaç (resolució del problema i final del relat).

Podem fer-ho de tres maneres: en una sessió d’escriptura col·lectiva; de manera individual, fent que cadascú s’endugui la feina a casa uns dies, per escriure un trosset de la història; o bé, per grups.

3. Finalment, podem il·lustrar el conte amb dibuixos o amb un collage de fotos i, fins i tot, el podem publicar en algun blog o web i fer-ne difusió.

blank

Dans le Milieu / ERNST COPPEJANS