Treball invisible, treball migrant
La feina de les cures i la crisi global de desigualtat / OXFAM
El treball de cures inclou tasques domèstiques quotidianes que són imprescindibles per a la vida però que no estan socialment valorades: la neteja, la compra, l’elaboració del menjar, la cura de les persones dependents (infants, gent gran, malalts…), la vetlla pel benestar emocional familiar, les gestions administratives diverses… Encara avui, aquest treball és principalment femení i sovint no és remunerat; quan ho és, sol ser un treball precari i irregular que sovint desenvolupen dones migrades.
Edat recomanada
De 13 a 16 anys
Objectius educatius
- Familiaritzar-se amb les nocions de «treball de cures» i d’ «usos del temps».
- Comprendre que les tasques domèstiques, ja siguin remunerades o no, són una forma de treball i una peça essencial de la societat.
- Prendre consciència de les desigualtats de gènere en el repartiment del treball de cures, i de la precarietat laboral en el sector del servei domèstic.
Temps aproximat
1 hora i 30 minuts.
Materials necessaris
- Fulls de paper o llibreta.
- Bolígrafs i llapis.
- Dispositiu amb connexió a internet.
1. Dibuixem el nostre imaginari
Per parelles, dibuixem una persona immigrant, i imaginem el seu periple vital:
- Com es diu? Quants anys té? Com és?
- D’on és? Per què va venir a Catalunya?
- Amb qui viu? Treballa? De què?
Reflexionem-hi
Posem en comú amb tot el grup els dibuixos i les descripcions dels personatges que hem inventat i pensem sobre aquestes qüestions: • Quants homes i quantes dones hi ha? Si hi ha més personatges d’un sexe o un altre, preguntem-nos per què. • Heu dibuixat algun infant, o només persones adultes? Per què? • Quins països d’origen, quines motivacions per emigrar i quines feines heu assignat a homes i dones? Per què? • Quan als mitjans de comunicació apareixen persones emigrades, penseu que tenen més visibilitat les dones o els homes? Contrasteu-ho fent una cerca ràpida de notícies a internet.
2. Temps per treballar, temps per viure
Classifiquem les accions següents entre treball i oci:
• anar d’excursió amb la família o amistats
• fregar els plats
• cuinar en un restaurant
• cuidar un nadó
• practicar una afició plaent
• conduir un avió
• fer una migdiada en una hamaca
• fer la bugada
• netejar el lavabo
• arxivar factures
• anar a una festa
• vendre fruita en una botiga
“La vertadera història dels superherois” / DULCE PINZÓN
Reflexionem-hi
• Totes les accions que hem classificat com a treball són sempre remunerades? • En quins casos són tasques remunerades, i en quins casos no?
En grups petits, es demana que s’elabori:
1. Una llista de les tasques domèstiques que es realitzen a les seves llars
2. Una llista de les persones que s’encarreguen d’aquestes tasques domèstiques
Amb tot el grup s’elabora: 1. Una graella comuna que inclogui les aportacions de tots els grups 2. Un codi comú per quantificar el temps destinat a cada tasca (+ realitza habitualment aquesta tasca, realitza només algunes vegades aquesta tasca, 0 mai realitza aquesta tasca).
Reflexionem-hi
A casa nostra, quina o quines persones realitzen les tasques domèstiques? • Hi ha alguna diferència de gènere? Qui assumeix més tasques domèstiques, dones o homes? Per què? • Quines tasques assumim nosaltres (la gent del grup)? • Són importants les tasques domèstiques? Què passa quan no es compleixen? • Com creieu que s’haurien de repartir les tasques domèstiques quan es conviu amb altres persones?
3. Drets en xarxa!
La majoria de treballadores de la llar són dones migrades que treballen en condicions precàries i desregularitzades. És a dir, treballen en l’economia submergida, sense cotitzar a la Seguretat Social, i amb més dificultats per gaudir dels seus drets laborals.
Reflexionem-hi
• Quines conseqüències comporta no tenir un contracte de treball legal ni cotitzar a la Seguretat Social? • Quins drets laborals queden vulnerats en aquesta situació? • Investiguem-ho per contrastar aquestes reflexions.
Per acabar, dissenyem una acció senzilla a les xarxes socials per tal de posar en valor el treball domèstic, reclamar la igualtat de gènere i reivindicar els drets laborals dels treballadors i les treballadores de la llar.
- Definir el missatge. Què volem transmetre? Llistem les paraules clau i elaborem eslògans i frases breus que resumeixin el nostre missatge.
- Pensar en multimèdia. Quins formats pot adoptar el nostre missatge? Per quins canals el podem fer circular? Fem una pluja d’idees sobre com transmetríem el nostre missatge mitjançant imatges, vídeos o altres formats.
- Planificar la feina. Com ens organitzem? Preparem el pla de treball per dur a terme l’acció. Primer caldrà elaborar els continguts i, després, idear una estratègia temporitzada per difondre’ls a les xarxes.
- Avaluar l’acció. Com valorem el projecte? Una vegada haguem realitzat l’acció, cerquem indicadors per avaluar-la i fem-ne una valoració entres tots i totes.