Racisme

El racisme, una forma de desigualtat

Avui, a la nostra societat, poques persones es consideren obertament racistes. Tanmateix, el dia a dia està ple d’idees, conductes i paraules discriminatòries, ja que el racisme s’alimenta d’una de les característiques de la nostra estructura social: la desigualtat.

El racisme implica una classificació discriminatòria de les persones en grups, d’acord amb el color de la pell i/o el país d’origen. Es construeix a partir de la identificació arbitrària de tot un grup amb unes característiques negatives que en justifiquen el tracte desigual i en legitimen la inferioritat social. D’aquesta manera, el pensament racista justifica la discriminació, la segregació social i/o l’explotació econòmica d’una o de diverses comunitats humanes.

Però el racisme no és una definició, no és una abstracció: és una realitat concreta que perjudica moltes persones en el seu dia a dia, amb accions i conductes que vulneren els seus drets i atempten contra la seva integritat i dignitat.

Justament, com que el racisme és un dels mecanismes per justificar certes desigualtats socials, les persones emigrades, i en especial aquelles que pateixen una situació socioeconòmica més vulnerable, són les que majoritàriament han d’afrontar situacions de discriminació racista.

La islamofòbia és una forma de racisme contemporani basat en prejudicis culturals contra les persones musulmanes

La por del canvi i de la diferència

En el racisme, hi intervenen factors diversos; també els processos de transformació social a escala planetària.

El capitalisme global provoca canvis accelerats en molts àmbits de la vida, i ocasiona fortes crisis culturals i socioeconòmiques. En aquest context, la immigració a vegades és presentada com a origen de problemes socials que tenen causes complexes, sovint totalment desvinculades del fet migratori: la precarietat laboral, la delinqüència, el terrorisme, les deficiències de l’estat del benestar, el qüestionament de les identitats tradicionals, etc.
Les persones migrades, doncs, sovint esdevenen boc expiatori del malestar social; i el racisme s’erigeix com a mecanisme de defensa davant les incerteses i les inseguretats pròpies del món contemporani.

La població migrant representa un 10% del total de la població d’Espanya. En moments de crisi, ha ajudat a sostenir l’anomenat «estat del benestar», aportant les seves cotitzacions socials i el pagament dels seus impostos a l’Estat.

Els prejudicis, l’arrel de la discriminació

Un prejudici és una idea que conté una visió pejorativa i negativa envers alguna persona pel simple fet que aquesta pertanyi a un col·lectiu determinat, que es tradueix en actituds hostils i de desconfiança cap a aquesta. El prejudici és una combinació d’emocions que ens inclina a discriminar les persones a causa d’una sèrie d’estereotips.

Els estereotips són generalitzacions que atribueixen qualitats a una persona pel fet de ser membre d’un grup, la qual cosa impedeix que se la valori per la seva individualitat. Primer els prejudicis i, després, els estereotips, són la font de la qual s’alimenten els discursos i els comportaments discriminatoris. Per això, és molt important tallar de soca-rel els rumors i llocs comuns que jutgen les persones que integren un col·lectiu determinat.

La xenofòbia és el sentiment d’odi, repugnància i hostilitat cap a les persones migrades, especialment cap a les persones migrades racialitzades. Se sustenta en creences pejoratives i errades sobre les persones migrades, i es manifesta en actituds i comportaments hostils, i en el menyspreu vers les persones amb un origen diferent del propi.

La nostra actitud cap a la immigració: El nombre d’immigrants és...?

21% Acceptable
1,6% Insuficient
6% NS/NC
37% Excessiu
34% Elevat

Créixer junts, educar per conviure

Així mateix es mostra en actituds i pensaments discriminatoris, en agressions físiques i/o verbals. Si bé conceptualment la xenofòbia és diferent del racisme, a la pràctica solen anar de la mà. Podem consultar el diccionari del CEAR per veure’n el lligam.

És interessant abordar l’aporofòbia com a concepte per entendre millor les anteriors dimensions. Aquesta representa el rebuig a persones pobres pel simple fet de ser-ho. El terme va aparèixer per primera vegada en publicacions de la filòsofa espanyola Adela Cortina per poder comptar amb una paraula amb la qual diferenciar aquest fenomen de la xenofòbia. L’aporofòbia reforça la marginalització de persones en una posició vulnerable, i s’alia amb el racisme i la xenofòbia cap a les persones migrants.

Una manera de combatre l’aporofòbia és divulgar una visió de la pobresa anti-essencialista, és a dir, que no la vinculi a “l’essència” de les persones, sinó a la manera en què la pobresa, per diverses circumstàncies, forma part de les seves vides. També és important fer això sense normalitzar la pobresa, com si fos quelcom d’inevitable, i inherent a totes les societats.

Per educar, alhora, en la diversitat i en l’equitat, hi ha dues perspectives pedagògiques clau: l’educació intercultural, i l’antiracista. La interculturalitat posa de manifest les interconnexions entre les cultures, i el seu caràcter dinàmic. És un model útil per combatre l’etnocentrisme i per descobrir que, juntament amb les diferències, en la cultura humana també hi ha elements universals (tots els grups humans celebren festes, juguen, tenen manifestacions artístiques…). Però la interculturalitat no es pot entendre al marge de les relacions de poder i de les desigualtats estructurals vinculades a l’origen de les persones. Cal tenir en compte els factors jurídics i sociopolítics d’exclusió. Aquest és el model de l’educació antiracista, que situa la diversitat cultural en el context de la desigualtat social. L’educació antiracista té per objectiu la igualtat de drets i d’oportunitats de totes les persones, és a dir, vol combatre els factors de desigualtat.

Racisme als centres educatius. Eines per prevenir-los i combatre’l. Eumo Editorial-Fundació Bofill (text adaptat) / NÚRIA VIVES