Racisme

El racisme, una forma de desigualtat

Avui, a la nostra societat, poques persones es consideren obertament racistes. Tanmateix, el dia a dia està ple d’idees, conductes i paraules discriminatòries, ja que el racisme s’alimenta d’una de les característiques de la nostra estructura social: la desigualtat.

El racisme implica una classificació discriminatòria de les persones en grups segons el color de la pell i/o el país d’origen. Es construeix a partir de la identificació arbitrària de tot un grup amb unes característiques negatives que en justifiquen el tracte desigual i legitimen la seva inferioritat social. D’aquesta manera, el pensament racista justifica la discriminació, la segregació social i/o l’explotació econòmica d’una o de diverses comunitats humanes.

Però el racisme no és una definició, no és una abstracció: és una realitat concreta que perjudica moltes persones en el seu dia a dia, amb accions i conductes que vulneren els seus drets i atemptem contra la seva integritat i dignitat.

Justament, com que el racisme és un dels mecanismes per justificar certes desigualtats socials, les persones emigrades, i en especial aquelles que pateixen una situació socioeconòmica més vulnerable, són les qui majoritàriament han d’afrontar situacions de discriminació racista.

La islamofòbia és una forma de racisme contemporani basat en prejudicis culturals contra les persones musulmanes

terrorist-terrorism-quotes11

La por del canvi i de la diferència

En el racisme hi intervenen factors diversos, també els processos de transformació social a escala planetària.

El capitalisme global provoca canvis accelerats en molts àmbits de la vida i ocasiona fortes crisis culturals i socioeconòmiques. En aquest context, la immigració a vegades és presentada com a origen de problemes socials que tenen causes complexes, sovint totalment desvinculades del fet migratori: la precarietat laboral, la delinqüència, el terrorisme, les insuficiències de l’estat del benestar, el trontoll de les identitats tradicionals, etc.

Les persones migrades, doncs, sovint esdevenen boc expiatori del malestar social, i el racisme s’erigeix com a mecanisme de defensa davant les incerteses i les inseguretats pròpies del món contemporani.

La població migrant representa un 10% del total de la població d’Espanya. En moments de crisi, han ajudat a mantenir l’anomenat Estat del Benestar aportant les seves cotitzacions socials i el seu pagament d’impostos a l’Estat.

Els prejudicis, l’arrel de la discriminació

Un prejudici és una idea amb una visió pejorativa i negativa envers alguna persona pel simple fet que aquesta pertanyi a un col·lectiu determinat, que es tradueix en actituds hostils i de desconfiança cap ella. El prejudici és una combinació d’emocions que ens inclina a discriminar les persones a causa d’una sèrie d’estereotips.

Els estereotips són generalitzacions que atribueixen qualitats a una persona pel fet de ser membre d’un grup, la qual cosa impedeix que se la valori per la seva individualitat. Primer els prejudicis i, després, els estereotips, són la font de la qual s’alimenten els discursos i els comportaments discriminatoris. Per això, és molt important tallar de soca-rel els rumors i llocs comuns que jutgen les persones que integren un col·lectiu determinat.

La xenofòbia és el sentiment d’odi, repugnància i hostilitat cap a les persones migrades, especialment a les persones migrades racialitzades. Se sustenta en creences pejoratives i errades cap a les persones migrades i es manifesta en actitud i comportaments hostils, i en el menyspreu vers a les persones d’origen diferent del propi.

La nostra actitud cap a la immigració: El nombre d’immigrants és...?

  • 21% Acceptable
  • 1,6% Insuficient
  • 6% NS/NC
  • 37% Excessiu
  • 34% Elevat

Créixer junts, educar per conviure

Així mateix es mostra en actituds i pensaments discriminatoris, en agressions físiques i/o verbals. Si bé conceptualment la xenofòbia és diferent del racisme, a la pràctica solen anar acompanyats. Podem consultar el diccionari de CEAR per veure’n la relació.

És interessant abordar l’aporofòbia com a concepte per entendre millor les anteriors dimensions. És el rebuig a persones pobres pel simple fet de ser-ho. El terme va aparèixer per primera vegada en publicacions de la filòsofa espanyola Adela Cortina per tenir una paraula amb la qual diferenciar aquest fenomen de la xenofòbia. Reforça la marginalització de persones en una posició vulnerable i s’alia amb el racisme i la xenofòbia cap a les persones migrants.

Una manera de combatre la aporofòbia és divulgar una visió de la pobresa anti-essencialista, que no la vinculi a “l’essència” de les persones sinó a la manera en què per diverses circumstàncies la pobresa forma part de les seves vides… També és important fer això sense normalitzar la pobresa, com si fos una part de totes les societats, que no es pot evitar.

Per educar, alhora, en la diversitat i en l’equitat, hi ha dues perspectives pedagògiques clau: l’educació intercultural i l’antiracista. La interculturalitat posa de manifest les interconnexions entre les cultures i el caràcter dinàmic que tenen. És un model útil per combatre l’etnocentrisme i per descobrir que, juntament amb les diferències, en la cultura humana també hi ha elements universals (tots els grups humans celebren festes, juguen, tenen manifestacions artístiques…). Però la interculturalitat no es pot entendre al marge de les relacions de poder i de les desigualtats estructurals lligades a l’origen de les persones. Cal tenir en compte els factors jurídics i sociopolítics d’exclusió. Aquest és el model de l’educació antiracista, que situa la diversitat cultural en el context de desigualtat social. L’educació antiracista té per objectiu la igualtat de drets i d’oportunitats de totes les persones, és a dir, vol combatre els factors de desigualtat.

Racisme als centres educatius. Eines per prevenir-los i combatre’l. Eumo Editorial-Fundació Bofill (text adaptat) / NÚRIA VIVES

photo-1444664361762-afba083a4d77

Fotografia d’Unsplash / AVEL CHUKLANOV

“Ningú neix odiant a una altra persona pel color de la seva pell, o el seu origen, o la seva religió”

Nelson Mandela

Activitats

Poder i racisme: un binomi perillós

Poder i racisme: un binomi perillós