El capitalisme global provoca canvis accelerats en molts àmbits de la vida i ocasiona fortes crisis culturals i socioeconòmiques. En aquest context, la immigració a vegades és presentada com a origen de problemes socials que tenen causes complexes, sovint totalment desvinculades del fet migratori: la precarietat laboral, la delinqüència, el terrorisme, les insuficiències de l’estat del benestar, el trontoll de les identitats tradicionals, etc. Les persones migrades, doncs, sovint esdevenen boc expiatori del malestar social, i el racisme s’erigeix com a mecanisme de defensa davant les incerteses i les inseguretats pròpies del món contemporani.

Un prejudici és una actitud hostil i desconfiada envers alguna persona pel simple fet que aquesta pertanyi a un col·lectiu determinat. El prejudici és una combinació d’emocions que ens inclina a discriminar les persones a causa d’una sèrie d’estereotips.

Els estereotips són generalitzacions que atribueixen qualitats a una persona pel fet de ser membre d’un grup, la qual cosa impedeix que se la valori per la seva individualitat. Primer els prejudicis i, després, els estereotips, són la font de la qual s’alimenten els discursos i els comportaments discriminatoris. Per això, és molt important tallar de soca-rel els rumors i llocs comuns que jutgen les persones que integren un col·lectiu determinat.

Per educar, alhora, en la diversitat i en l’equitat, hi ha dues perspectives pedagògiques clau: l’educació intercultural i l’antiracista. La interculturalitat posa de manifest les interconnexions entre les cultures i el caràcter dinàmic que tenen. És un model útil per combatre l’etnocentrisme i per descobrir que, juntament amb les diferències, en la cultura humana també hi ha elements universals (tots els grups humans celebren festes, juguen, tenen manifestacions artístiques…). Però la interculturalitat no es pot entendre al marge de les relacions de poder i de les desigualtats estructurals lligades a l’origen de les persones. Cal tenir en compte els factors jurídics i sociopolítics d’exclusió. Aquest és el model de l’educació antiracista, que situa la diversitat cultural en el context de desigualtat social. L’educació antiracista té per objectiu la igualtat de drets i d’oportunitats de totes les persones, és a dir, vol combatre els factors de desigualtat.

Núria Vives, Racisme als centres educatius. Eines per prevenir-los i combatre’l. Eumo Editorial-Fundació Bofill (text adaptat)

“Ningú neix odiant a una altra persona pel color de la seva pell, o el seu origen, o la seva religió.”

Nelson Mandela

De 9 a 12 anys

De 13 a 16 anys

A partir dels 17 anys