Belluga’t per (tu)valu!

  |   De 9 a 12 anys, Transformació social
Processed with VSCO with hb2 preset

Els arxipèlags de Kiribati, Tuvalu i Vanuatu són alguns dels petits països d’Oceania en risc de desaparèixer durant els cinquanta anys vinents a causa de l’augment del nivell del mar. Això obligaria a milers de persones a desplaçar-se a altres països. Algunes ja ho estan fent, en patir altres conseqüències de l’escalfament global, com la pujada de les temperatures, les inundacions i la salinització dels cultius. En aquesta activitat partirem dels casos dels arxipèlags del Pacífic, per explorar les causes i les conseqüències del canvi climàtic. També analitzarem com les emergències humanitàries que ocorren lluny de nosaltres sovint tenen una relació molt estreta amb les nostres accions i, sobretot, amb les de les elits polítiques i econòmiques dels nostres països.

Edat recomanada


De  9 a 12 anys

Objectius educatius


  • Explorar les causes i les conseqüències del canvi climàtic.
  • Analitzar quins canvis d’hàbits en la nostra quotidianitat poden contribuir a reduir les emissions de CO2.
  • Planificar i dur a terme una campanya de sensibilització ambiental i d’incidència política  al nostre entorn.

Temps aproximat


Primera part de l’activitat: 1 h – 1 h 30 minuts. Segona part: segons  la dimensió que es vulgui donar a la iniciativa.

Materials necesaris


  • Paper i bolígrafs.
  • Paper de mural i retoladors.
  • Dispositiu amb connexió a internet.
  • Materials i recursos per difondre la bicicletada.

1. El naufragi de Tuvalu

En un indret remot enmig de l’oceà Pacífic suren les illes d’uns dels països més petits del món: Kiribati, Tuvalu i Vanuatu. Aquests arxipèlags, fins fa pocs anys desconeguts per gairebé tothom, han començat a aparèixer als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Per què? Visualitzem els vídeos següents i cerquem informació a internet per respondre aquest interrogant.

Kiribati

Vanuatu i Delta de l’Ebre

Tuvalu

Reflexionem

• Com és Tuvalu i la vida dels seus habitants? • Quin problema ambiental han d’afrontar les persones de Kiribati, Tuvalu i Vanuatu? • L’origen del problema ambiental dels arxipèlags del Pacífic és el canvi climàtic. Investiguem què ocasiona l’escalfament excessiu del planeta i expliquem-ho. • Després de conèixer la història, què diríeu que és un refugiat ambiental? Cerquem informació sobre aquest concepte i expliquem-lo amb més detall.

2. La solidaritat comença a casa

Per ajudar els habitants de Tuvalu cal frenar l’escalfament global i, per a això, és necessari reduir les emissions de CO2 arreu del món. Les nostres accions quotidianes, encara que siguin ben petites, influeixen positivament o negativament sobre els processos de canvi climàtic del planeta. Entre tots, fem una llista dels gestos i hàbits diaris que poden ajudar a reduir les emissions de CO2. Seguim aquestes indicacions:

1. Investiguem d’on provenen, principalment, les emissions de CO2 que estan escalfant el planeta en excés.

2. Enumerem totes les nostres activitats quotidianes que impliquen, de manera directa o indirecta, el consum d’energia: tenir llums encesos, desplaçar-nos en cotxe, deixar l’aixeta oberta mentre ens rentem les dents o ens ensabonem, comprar productes que venen de molt lluny (menjar, roba, calçat), etc.

3. Per tenir una visió detallada del consum energètic i l’impacte mediambiental que generem podem fer el test virtual que calcula la nostra petjada ecològica. 

4. Finalment, pensem de quina manera podem satisfer les nostres necessitats diàries (il·luminar-nos, escalfar-nos, moure’ns, menjar, etc.) propostes per tal de fomentar hàbits més conscients i respectuosos amb el mediambient. 

Llegim els “10 mandamientos sostenibles” i escrivim accions concretes per aconseguir cada punt.

Proposta 1: Elaborar un mural e es tituli “Reptes per una vida més sostenible” que reculli iniciatives quotidianes i que estigui disponible per anar ampliant.

Proposta 2: Elaborar un mural que es tituli “Per un espai educatiu més sostenible” que reculli propostes per tal de fomentar hàbits més conscients i respectuosos amb el mediambient. Un cop al mes podem fer un seguiment comú i valorar en quin grau hem assolit els nostres reptes.

9_infografia

CREATIVE COMMONS

3. Pedalem per la justícia climàtica

Avui ens desplacem més lluny i més sovint del que ho havien fet els nostres avis i besavis. Aquest fet ha augmentat de manera considerable el nombre de cotxes que es desplacen per les carreteres i, en conseqüència, ha produït un increment de les emissions de CO2. Amb freqüència fem servir el cotxe quan podríem usar altres mitjans de transport més eficients i ecològics, com ara la bicicleta. Per sensibilitzar sobre la importància d’utilitzar la bicicleta i altres alternatives de transport al cotxe, organitzem una “bicicletada per la justícia climàtica” al nostre barri o a la nostra vila.

Per fer-ho, podem seguir aquestes indicacions:

  • Decidim qui volem que participi a la pedalejada (la podem fer només nosaltres, la nostra associació o escola, o bé liderar una iniciativa que convidi tots els veïns i veïnes a sumar-s’hi).
  • En funció del tipus de participants, decidim un dia i un horari que ens sembli idoni.
  • Escollim una zona i un recorregut.
  • Expliquem el projecte a les autoritats municipals per tal que ens facilitin la seguretat viària necessària per dur-lo a terme.
  • Preparem materials de comunicació (cartells, blog, xarxes socials, etc.) i difonem la iniciativa. Si volem, podem fer servir el lema “Belluga’t per tu, belluga’t per Tuvalu” i així donem a conèixer la problemàtica de l’illa.
  • Ara ja només ens cal pedalejar ben fort i ben alegres!
A photo by Matthew Wiebe. unsplash.com/photos/HeVd38MWnw4

PETTER RUDWAL