Climate Visuals

Els canvis en el medi, ja siguin ocasionats per les dinàmiques de la natura o bé per l’acció humana, són molt diversos i poden produir migracions temporals o permanents segons la seva tipologia. Hi ha persones que es veuen forçades a migrar, però volen tornar a casa en tan bon punt els problemes s’hagin solucionat, però també n’hi ha que decideixen viure una nova vida en un lloc diferent.

Actualment, les migracions ambientals són una de les principals tipologies de migracions al món. Amb tot, encara no hi ha un registre clar d’aquests fenòmens, degut a la diversitat de factors que poden produir aquests desplaçaments forçats i a la manca d’importància que se li ha donat a aquest tema, fins que no s’ha reconegut internacionalment l’emergència climàtica.

Si parlem en termes de desplaçaments interns (aquelles migracions forçoses on les persones no abandonen el seu país d’origen), dels quals disposem un registre més
complert, és clar que el major motor d’aquest tipus de migracions es deu als motius relacionats amb desastres ambientals (26,4 M de persones), per sobre dels desplaçaments forçats per conflictes i violència (20,5 M de persones).

Un refugi familiar al terrat de casa en una inundació a Bangladesh / Muhammad Amdad Hossain

La Organització Internacional per a les Migracions (IOM-UN) defineix una migració ambiental com un moviment de persones que, per canvis sobtats o progressius al medi ambient que afecten negativament les seves vides, es veuen obligades a abandonar els seus llocs de residència habitual, de manera temporal o permanentment i es desplacen dins o fora del país d’origen. Actualment, el planeta està vivint una crisi ecològica ocasionada per l’acció de l’ésser humà. Aquesta situació d’emergència, causada per sobrepassar els límits planetaris, és el motiu principal de l’auge d’aquest tipus de migracions.

Existeixen diferents termes que es refereixen a les diferents causes o impactes de les migracions ambientals, com migracions climàtiques, refugiats climàtics, refugiats ambientals o desplaçament per catàstrofes. El canvi climàtic és un dels elements fonamentals que contribueixen als desastres relacionats amb la meteorologia (sequeres, huracans, etc.), però en referir-nos a les migracions ambientals, incloem totes aquelles migracions que no es deuen només al canvi climàtic, sinó també a:

– Degradació gradual del medi ambient per activitats econòmiques com ara macrogranges, monocultius, mineria, explotació de recursos pesquers, extracció d’hidrocarburs, tala de boscos o producció de plàstics i altres activitats industrials que produeixen la contaminació de l’aigua i l’aire.

– Accidents industrials com ara explosions, abocaments, contaminació radioactiva i incedis, esfondraments o inundacions.

– Impactes del canvi climàtic com ara esllavissades, pujada del nivell del mar, augment de les temperatures, augment en la magnitud i la freqüència d’esdeveniments meteorològics extrems com sequeres o inundacions, huracans, tempestes o incendis derivats de les emissions dels països més rics i de les empreses transnacionals.

– Macroprojectes que desplacen la població i acaparen recursos: preses, transvasaments, centres industrials, practiques industrials agrícoles i ramaders, desplegament de megaparcs d’energies renovables i altres usos del territori que expulsen la població, ja sigui per l’ocupació de l’entorn on habiten, ja sigui perquè esgoten o privatitzen els recursos necessaris per al manteniment de la vida i les societats.

Mapa amb els desplaçaments interns forçats per conflictes violents i per desastres meteorològics i geofísics / IDMC

Aquest marc d’anàlisi permet identificar qui són els responsables d’aquests desplaçaments forçats. Els actors que produeixen moltes d’aquestes migracions són fàcils d’assenyalar (empreses transnacionals, governs, fons d’inversió, etc.) i les persones afectades són fàcils d’identificar, ja que pateixen uns impactes que són senzills de detectar.

En canvi, si ens fixem només amb les migracions relacionades amb el canvi climàtic, delegar responsabilitats és més complex, ja que els canvis derivats de l’emergència climàtica són progressius en el temps i molt difusos (pujada gradual del nivell del mar, increment dels períodes de sequera, augment en la freqüència de grans tempestes) i és difícil assenyalar un actor concret com a responsable, ja que els gasos d’efecte hivernacle s’emeten a nivell global.

De fet, a banda de la contribució del canvi climàtic a augmentar els impactes dels fenòmens meteorològics, moltes de les causes de desplaçament forçat ambiental es deuen a l’activitat extractivista d’empreses transnacionals dels països rics que produeixen el col·lapse dels ecosistemes i dels mitjans de subsistència. Les persones defensores del medi ambient (i dels drets humans) són aquelles persones que es dediquen a protegir el territori i la natura contra aquestes pràctiques extractivistes i s’enfronten als grans poders econòmics.

Cal recordar que algunes d’aquestes activitats que actualment es duen a terme als països del Sud global, en el passat es duien a terme als països del Nord global, que
en veure els impactes que això produïa a la salut de la seva ciutadania van començar a fer lleis ambientals que restringien aquestes activitats.

El resultat d’aquestes polítiques va ser la deslocalització (el trasllat de l’activitat industrial a un altre país per abaratir costos) de les empreses del Nord cap al Sud global, on aquesta legislació és molt laxa o inexistent. Aquest fet ocasiona unes grans desigualtats a nivell global i una situació de greu d’injustícia a nivell ecològic i social, ja que els països del Sud global reben els impactes de l’activitat industrials per produir béns i recursos que consumim als països del Nord global.

Inundació per un temporal a Venècia / Adam Sébire

La conca mediterrània és una zona amb força particularitats a nivell ambiental. Disposem d’un clima que combina períodes de sequeres amb períodes de pluges intenses. Aquest fet produeix que els impactes del canvi climàtic en territoris com Catalunya es tradueixin en diferents impactes com períodes d’escassetat hídrica (manca d’aigua) i sequeres, desertificació de sòls, mort de la vegetació i la fauna, augment dels incendis, crisis alimentàries, inundacions sobtades i temperatures extremes (onades de calor).

El mar Mediterrani divideix tres contextos diferents: al nord, Europa amb climes de temperatures baixes i altes precipitacions; al sud, el Nord d’Àfrica amb temperatures elevades i precipitacions menys abundants; i a l’est, Orient Mitjà i l’Extrem Orient amb una situació semblant a la del Nord d’Àfrica. Aquesta distribució genera una desigualtat territorial respecte dels efectes del canvi climàtic, ja que el sud i l’est de la conca mediterrània són zones més vulnerables als efectes del canvi climàtic. De fet, el Mediterrani ja està experimentant un canvi climàtic amb taxes que superen les mitjanes mundials, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC en anglès) considera que la regió mediterrània és altament vulnerable al canvi climàtic. La temperatura de l’aire a la conca mediterrània s’està modificant a +1,5°C per sobre dels valors preindustrials, molt per sobre de la mitjana mundial.

Pescadors al Senegal / Carsten ten Brink

Una casa gairebé submergida / Climate Visuals

El canvi climàtic està canviant profundament la situació política, econòmica i social. Cada cop és més evident que els efectes del canvi climàtic poden agreujar les divisions i vulnerabilitats, i que les pràctiques extractivistes traslladen els problemes ambientals als països més empobrits, alimentant així la violència i la inseguretat. Però també ho és que molts països del Nord global, com els països del sud d’Europa, també són vulnerables i poden arribar a patir desplaçaments forçats en un futur proper.

En molts dels països més vulnerables al canvi climàtic, la fragilitat i els conflictes debiliten els mecanismes d’adaptació. De fet el continent africà i l’Orient Mitjà i l’Extrem Orient són alguns dels territoris amb majors quantitat de desplaçaments interns relacionats amb fenòmens meteorològics, alhora que concentren una gran quantitat de conf lictes armats.

La crisi ecològica pot contribuir a l’augment dels conf lictes bèl·lics en la mesura que augmenta la competició per recursos escassos, es produeixen desplaçaments massius de població i es generen tensions relacionades amb la gestió dels recursos naturals com l’aigua i les terres cultivables. És essencial abordar aquests problemes de manera col·lectiva i cooperativa per mitigar els riscos de conflicte, així com garantir marcs reguladors i institucionals per protegir a les poblacions.

El deute ecològic és el deute dels països industrialitzats cap a altres països a causa de la despossessió al passat i al present dels seus recursos naturals. És a dir, és el deute dels països rics per l’espoli als països que van ser colonitzats, al qual s’afegeix el deute acumulat per la deslocalització de la degradació ambiental a la resta del planeta per dipositar els residus del seu model econòmic.

Però la realitat és que actualment encara existeixen relacions de poder desiguals entre països, i el model econòmic capitalista es manté gràcies a les practiques de neocolonialisme amb el Sud global. Són noves estratègies d’explotació i despossessió que continuen augmentant el deute ecològic dels països del Nord global i que són necessàries per mantenir l’actual model de producció i consum de les societats més enriquides.

Com amb la resta de dimensions de la vida, el gènere genera desigualtats entre les persones que pateixen desplaçaments forçats pel deteriorament del seu medi. De fet, les dones pateixen una doble injustícia a causa dels efectes de la crisi ecològica i les diferències de gènere.

En moltes societats, les dones són en realitat les guardianes dels recursos naturals i juguen un paper important en la construcció de la capacitat de resiliència local i en la gestió de les vulnerabilitats socioeconòmiques ocasionades pels riscos naturals i provocades per l’acció humana. De fet, les dones són agents del canvi als països d’origen i el seu paper en la resistència al canvi climàtic és fonamental, per la qual cosa s’hauria de visibilitzar-les i afavorir la seva inclusió en els programes de construcció de pau i en contextos postcrisi.

Dones recollint aigua a Bangladesh / Abir Abdullah – Climate Visuals

Però també reben tota una sèrie de violències que es deuen a la seva condició de dones en societats patriarcals. Alguns exemples:

– LA DESIGUALTAT d’accés a la terra i a la propietat impossibilita l’autonomia de les dones i posa en risc la seva seguretat alimentària.

– LA SOBRECÀRREGA de treball domèstic a causa dels desastres que malmetin la llar i els mitjans de subsistència.

– EL MENOR accés a l’educació i la formació per les nenes en contextos de crisi, on es prioritza que els nens vagin a l’escola.

– LES VIOLÈNCIES, els abusos i els matrimonis infantils que s’originen en contextos de pobresa i precarietat a causa d’algun desastre.

– LA CRISI de masculinitat que es tradueix en violència domèstica. Afecta els homes que proveeixen econòmicament la llar i en contextos de desastre perden la feina o els mitjans de subsistència.

– ELS ROLS socials que dificulten la supervivència en contextos de crisi humanitària, com la manca de capacitats o la manca d’alimentació de les dones i nenes.

– EL PROBLEMA de l’aigua: al món les dones són les que majoritàriament s’encarreguen de portar l’aigua a les llars. En contextos de crisi el camí que han de fer es pot fer molt més llarg (permetent violències pel camí, i generant una major dedicació de temps i esforç físic a aquesta tasca) i pot ser que l’aigua sigui més escassa o de menor qualitat (podent traduir-se en violència domèstica).

Dona que treballa a la platja / Natalija Gormalova – Climate Visuals

De 9 a 12 anys

De 13 a 16 anys

A partir de 17 anys