Nens jugant a un camp de refugiats de Jordània. / AF

Quan naixem, rebem una nacionalitat. Aquesta, juntament amb els factors socioeconòmics, condicionarà durant tota la vida les facilitats o les dificultats que trobarem a l’hora de creuar fronteres. El cas més extrem és el de les persones apàtrides, que no reben el reconeixement de cap país i que, per tant, ensopeguen amb enormes entrebancs quan volen moure’s entre estats. Aquesta activitat ens ajuda a prendre consciència, mitjançant el moviment, l’expressió corporal i la dansa, de les desigualtats que existeixen per exercir el dret a la lliure circulació.

En un espai ampli, col·loquem un paper d’embalar molt gran al terraen el qual dibuixem una quadrícula similar a la que mostra la infografia. En alguns dels requadres resultants (la majoria), hi escrivim «països empobrits»; a la resta, hi escrivim «països enriquits». Només en aquests últims deixem caramels.

A cada frontera, hi situem un vigilant (pot ser un/a educador/a, o un infant), amb un semàfor que haurem fabricat prèviament amb cartolines de colors. Donem un xiulet a un dels vigilants. Ens descalcem, i quan soni el xiulet, comencem a caminar lliurement per damunt del paper d’embalar, durant 1 minut.

Quan torni a sonar el xiulet, tothom s’ha d’aturar immediatament al lloc on es troba: les persones que es trobin en un país enriquit, reben l’acreditació de «turista», i poden menjar un caramel. La resta, no reben res.

Torna a sonar el xiulet, però ara només es poden desplaçar lliurement les persones que tenen el semàfor verd a la seva frontera. Els vigilants només activen el verd per cedir el pas a les persones enriquides. A la resta, no els deixen passar. Sona de nou el xiulet, i tothom s’atura allà on es troba. Repetim l’acció diverses vegades.