Violències dobles

  |   A partir de 17 anys, Gènere i LGTBI
58d2ccb16f8f6

Dones exercint la prostitució / JAIRO VARGAS

Les persones migrants poden tenir múltiples condicions que les faci especialment vulnerables a patir situacions de discriminació i violència masclista, tant en l’àmbit privat com públic. Un cas extrem d’aquesta violència és l’explotació sexual. Malauradament, cada any arriben als països europeus milers de persones víctimes de la tràfic il·legal d’éssers humans. Sense recursos propis i, sofrint tota mena de vexacions, comla prostitució forçada.

Edat recomanada


A partir dels 17 anys

Objectius educatius


  • Analitzar les violències que pateixen les dones
    migrants.
    • Comprendre la noció de violències sexistes, així com la seva diversitat i complexitat.
    • Prendre consciència de la necessitat de vetllar pels drets de les dones i persones LGBTIQ+ i d’adoptar una pràctica quotidiana transfeminista i
    interseccional.

Temps aproximat


1 hora i 30 minuts

Materials necesaris


  • Fulls de paper.
  • Bolígrafs i llapis.
  • Dispositiu amb connexió a internet.

1. Violències contra les dones

En grups reduïts, llegim un dels articles següents i preparem una breu presentació de la informació per a la resta de companyes i companys.

  • La doble violència de ser dones i migrants a l’Estat francès.
  • Las violaciones que sufren mujeres y menores amparadas por el acuerdo entre la UE y Turquía.
  • 500.000 mujeres víctimas de trata de seres humanos llegan cada año a Europa.

La violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.
Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

iceberg

Reflexionem

Quin és el missatge comú de tots tres articles periodístics?
• Què són les violències masclistes?
• Elaborem conjuntament una definició del concepte violències masclistes i contrastem-la amb aquesta definició legal:
• Quins tipus de violències de gènere poden patir les dones en la nostra societat? Per què les dones migrants són més vulnerables a patirles? Comparem la nostra resposta amb aquesta infografia d’Amnistia Internacional

2. L’itinerari de les violències

Dividim el grup en grups petits i repartim un testimoni diferent a cada grup. Podeu utilitzar alguns dels testimonis de “Historias de Refugio”.

Cada grup ha d’identificar quines violències concretes pot patir la persona assignada al país d’origen, durant el viatge (en trànsit) i al país d’arribada.

Posem en comú les violències identificades. Les col·loquem a l’iceberg de les violències.

Reflexionem

En quin moment de l’experiència migratòria s’han identificat més casos de violència visible? I invisible? • S’han identificat altres formes de violència (a part de violència sexista) que poden patir les persones que viuen un procés migratori? • Espanya és majoritàriament un país de trànsit i arribada. Creieu que algunes de les violències que heu identificat tenen lloc en territori espanyol? Per part de qui? Busqueu-ne exemple a la premsa?

2. #DeRomaniaALaTrampa

Visitem la pàgina web de la campanya De Romania a la Trampa, de la Fundació Surt. Després, fem una ullada al hashtag #DeRomaniaAlaTrampa i fixem-nos en els posts i les publicacions que hi apareixen. Quin és l’objectiu de la campanya? Llegim aquest article sobre l’explotació sexual de dones i reflexionem sobre l’afirmació d’una de les víctimes: “L’amor romàntic és el principal proxeneta”.
Per acabar, podem sumar-nos a la campanya descarregant-nos les postals digitals i compartint-les a les nostres xarxes socials amb el hashtag #DeRomaniaAlaTrampa.
Nota: En cas que aquesta campanya ja no estigui activa, cerquem-ne una altra contra les violències mascilstes que sí que ho estigui i participem-hi.

8_De Rumania a la trampa : Sara Cendán Masip