Transformació social

Cooperació internacional i desigualtat mundial

“El capitalisme és intrínsecament generador de desigualtats”, diu Tomas Piketty, i és que vivim en un sistema capitalista globalitzat que perpètua la desigualtat a escala mundial. Amb un sistema de països Centre -desenvolupats i industrialitzats- que consumeixen i exploten els recursos de la Perifèria -països anomenats “en vies de desenvolupament” i dependents dels recursos naturals-, generant-se així les dinàmiques econòmiques, comercials i geopolítiques que podem veure avui dia.

Tal com observem al gràfic la concentració de diners és el millor reflex de la desigualtat. Aquest sistema econòmic que vulnera els DDHH, desmunta els serveis públics, impedeix als països de la perifèria desenvolupar-se, destrueix el medi ambient, acaba prioritzant el capital enfront de les persones.

Amb una visió global i local, l’impacte d’aquesta desigualtat és palpable a la nostra ciutat. A Barcelona hi viuen fins a 11 anys més als barris rics que els pobres segons un estudi d’Intermón Oxfam.

Captura de pantalla 2021-02-02 a las 2.02.21

Cooperació internacional

Ja fa diverses dècades que alguns organismes internacionals i països enriquits impulsen polítiques i accions cíviques de cooperació al desenvolupament. Paradoxalment, però, durant aquest període s’ha produït un increment destacable de la desigualtat en la distribució de la riquesa i del benestar a escala mundial.

Els conceptes problemàtics i obsolets “subdesenvolupament” o de “Tercer Món” van aparèixer després de la Segona Guerra Mundial, alhora que es produïen els primers processos de descolonització. En aquesta època es considerava que certs països i societats (específicament les excolònies) portaven “retard” respecte a la civilització occidental i que havien de seguir certes etapes per aconseguir progressar. El desenvolupament era entès en termes econòmics: “Les idees desenvolupistes de les dècades dels 50 i 60, basades en el creixement econòmic com a objectiu central i en la confiança d’un creixement il·limitat, van fer de la cooperació al desenvolupament un instrument dependent de les estratègies econòmiques. Els successius canvis d’èmfasi en la concepció del desenvolupament són claus per entendre les modalitats de cooperació posades en pràctica “(Diccionari Cooperació al Desenvolupament, d’HEGOA).

En aquesta conjuntura els Estats Occidentals van posar en marxa organismes oficials d’ajuda amb l’objectiu d’aconseguir aquesta “modernització” i aquest desenvolupament. Va ser un període en què les Organitzacions No Governamentals (ONGs) tenien un caràcter assistencialista humanitari basat a cobrir les necessitats bàsiques sense considerar la complexitat dels contextos socio-polítics, ni el mateix paper d’Occident en les causes d’aquests problemes. Aquesta manca de perspectiva, es va materialitzar en accions superficials, que no van intervenir ni modificar les injustícies i desigualtats sistèmiques.

A UNHCR field staff in Kalemie, is gathering IDPs to talk about abducted children in E.P. Moni site, Tanganika province. ; The Democratic Republic of Congo’s Tanganyika Province has experienced massive internal displacement, caused by inter-ethnic conflict and fighting between armed groups and the Army.  As of 30 November 2017, over 700,000 people were internally displaced in the province. The displaced often lived in makeshift sites or public buildings such as schools, receiving very little humanitarian aid.

ACNUR

Enfocament de Gènere i Basat en Drets Humans (EGiBDHs)

El canvi, l’enfocament actual de cooperació pel desenvolupament, anomenat Enfocament de Gènere i Basat en Drets Humans (EGiBDHs), analitza la realitat identificant les inequitats i desigualtats entre països i dins d’aquests; i vetlla per fomentar l’accés i la protecció dels drets humans de totes les persones, posant especial atenció a les discriminacions i desequilibris de poder que pateixen les dones i nenes i altres grups vulnerabilitzats. En aquest sentit, entenem que la cooperació ha de fomentar la construcció d’un context de justícia global i el desenvolupament digne i sostenible de tota la població.

Avui, milions de persones viuen condemnades a una misèria permanent i es confirma que l’anomenada ajuda Nord-Sud és una contribució positiva molt menor que les contribucions negatives que rep el sud global des del nord global. Una gran part d’aquestes contribucions negatives les produeixen grans empreses i estats, que actuen amb l’objectiu d’augmentar beneficis i assegurar-se recursos i mercats.

Cal comprendre, doncs, que en el marc del sistema global i les seves lògiques, el paper transformador de la cooperació internacional és molt limitat. En canvi, la mateixa autoorganització de la societat civil per impulsar canvis concrets en el seu entorn quotidià és la clau de volta per dur a terme transformacions socials profundes. Un exemple del nostre territori és la creació del Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes (per ampliar informació veure l’activitat “Repensem la cooperació”)

9_indigenas Brasil

Protesta contra Bolsonaro, 2019 / ANDRE COELHO

Sostenibilitat i migracions: els refugiats ambientals

Durant dècades ha imperat un model de desenvolupament fonamentat en el creixement: la riquesa dels estats es mesura a partir d’indicadors econòmics com el PIB (Producte Interior Brut), els països del Nord global i expotències colonials segueixen explotant els recursos naturals dels països del sud global i les polítiques de cooperació es basen en exportar els criteris econòmics i culturals occidentals als països rics en recursos naturals però econòmicament empobrits.

La idea d’un model econòmic basat en el creixement il·limitat en un món de recursos finits ens condueix inexorablement a un atzucac: l’hàbitat en què viu l’espècie humana es degrada i afavoreix l’expansió de greus problemes de salut i desastres naturals. Una expressió d’aquests fenòmens és l’augment dels desplaçaments forçats de població per raons ambientals. Segons l’ACNUR, actualment hi ha entre 20 i 25 milions de persones desplaçades pel context de desastres i canvi climàtic, la majoria de les quals són originàries de l’Àfrica subsahariana i l’Àsia. De moment, aquestes persones no tenen reconeixement legal per poder acollir-se al dret d’asil, però diferents organismes internacionals estan treballant per ampliar “l’Estatut dels Refugiats” per tal d’incloure la condició i terme de refugiades climàtiques.

L’any 2019 l’1% de la població mundial es troba desplaçada. Durant la primera meitat de 2019 24,1 milions de persones van haver d’abandonar el seu lloc de residència pels efectes canvi climàtic. S’estima que per al 2050, una de cada set persones hagi estat desplaçada En aquest context es fa imperant crear models alternatius que garanteixin la sostenibilitat de la vida humana i la relació d’aquesta amb l’entorn. Per això és cabdal que les accions puntuals de solidaritat o de crítica política vagin acompanyades de processos de transformació amplis, que comencin per canviar les pràctiques quotidianes de cadascú de nosaltres, com a individus i com a comunitat.

5_refus clima

ACNUR

“La solidaritat és la tendresa dels pobles.”

Gioconda Belli

Activitats

Belluga’t per (tu)valu!

Belluga’t per (tu)valu!

Quina Cooperació volem?

Quina Cooperació volem?