Poder i racisme: un binomi perillós

  |   A partir de 17 anys, Racisme
_636938007197543157_01e3cf7f

Principals líders de l’extrema dreta europea / EFE

Els discursos i els comportaments racistes es produeixen en diversos àmbits i sempre són nocius. Tanmateix, quan es produeix en el marc de les institucions públiques i dels discursos polítics són especialment perniciosos perquè el seu impacte mediàtic i social és molt gran. En aquesta proposta educativa s’analitzen el racisme institucional i els discursos polítics xenòfobs. Per tancar l’activitat, es proposa participar en una ciberacció per denunciar els discursos de l’odi i de la discriminació a les xarxes socials.

Edat recomanada


A partir dels 17 anys

Objectius educatius


  • Conèixer el concepte de racisme institucional i analitzar-ne algunes pràctiques.
  • Aprendre a detectar els discursos polítics xenòfobs i adoptar una actitud crítica envers aquestes pràctiques.
  • Dur a terme una ciberacció a les xarxes socials contra els discursos estereotipats i discriminatoris.

Temps aproximat


Entre 1 i 2 hores

Materials necesaris


  • Dispositiu amb connexió a Internet o sistema de reproducció de vídeos.
  • Llibretes, papers i bolígrafs per prendre apunts

1. El racisme del poder

Llegim la notícia “Una gravació prova les agressions racistes d’un grup de mossos contra un jove” publicada a la revista quinzenal La Directa i, després, observem aquesta estadística de l’INFORME 2019: InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya.

Captura de pantalla 2021-02-02 a las 0.41.25

Reflexionem

Reflexionem • Quin és el tipus de discriminació predominant? En què consisteix? Com es pot combatre? • En el cas que descriu la notícia de La Directa, quin prejudici va condicionar l’acció dels cossos de se- guretat? Per què podem afirmar que es tracta d’un prejudici racista? • Després d’investigar sobre què són les fiscalies especialitzades en delictes d’odi i discriminació, quin paper creiem que poden tenir en combatre l’anomenat racisme institucional? • Quan les institucions polítiques i els serveis públics d’una societat mostren actituds racistes, quina és la qualitat democràtica del país?

2. Els discursos de l’odi

Durant el 2016, en alguns països europeus han guanyat ressò discursos que fan bandera del rebuig a les persones migrades i refugiades i que propugnen polítiques obertament racistes. Aquests discursos estan farcits d’arguments racistes fal·laços, que s’alimenten dels prejudicis i estereotips que circulen per les societat europees.

A continuació, llegim la fitxa associada a cada persona i debatem conjuntament.

partidos-extrema-derecha-europa-1463943780793

1. Quin tipus d’arguments al·leguen els discursos racistes per culpar les persones migrades o les persones d’algunes ètnies determinades dels problemes socials? Busquem informació a la xarxa, com ara aquest vídeo, per entendre la situació.
2. Durant el segle XX, quins fenòmens van ocórrer a Europa relacionats amb les idees polítiques racistes i xenòfobes? Quines conseqüències van tenir? En relació amb aquells fets, per què és important qüestionar i criticar aquestes idees?

3. El racisme es viu al carrer

Per combatre els discursos de l’odi i els estereotips racistes que fan que determinades persones siguin detingudes al carrer, ha sorgit la campanya “Pareu de parar-me”. Després de mirar la pàgina web i les diferents campanyes, testimonis i accions que duen a terme, reflexionem sobre què ens ha impactat o sorprès més, i per què.

A continuació, comentem en què consisteix la campanya, què denuncia, per què ho denuncia, què proposa, i de manera individual i/o col·lectiva valorem si ens sembla una bona idea i si ens agradaria sumar-nos i/o crear la nostra
pròpia campanya per denunciar els discursos polítics xenòfobs i les accions i conductes racistes. Generem una pluja d’idees per recollir propostes, accions i mesures que ajudin a desmuntar els discursos alarmistes i racistes d’alguns
líders polítics i fer conscienciació social.

3_2021-01-22 a las 23.40.45

Reflexionem

Com podem dur a la pràctica aquestes idees que han sorgit? En triem alguna i la portem a terme?

4. Racisme petrificat a l’espai públic

A inicis de l’any 2020, l’enèsim assassinat racista per part de la policia estatunidenca d’un home negre, de nom George Floyd, va despertar una onada de protestes arreu dels EEUU i al món sencer liderada pel moviment antiracista global.
En diversos indrets aquestes van destronar estàtues i noms de carrers que homenatgen a líders polítics i empresarials vinculats al passat colonial i racista d’aquells indrets. Aquest qüestionament de com des de les institucions públiques es ret homenatge a personatges històrics estretament vinculats amb actes racistes i colonials no és nou, però sí que ha agafat una dimensió inèdita fins ara. Aquí a casa nostra potser moltes de nosaltres no en som conscients, però més enllà de la figura de Cristòfor Colom hi ha nombrosos carrers, estàtues i monuments dedicats a figures clau del comerç d’esclaus -negrer- i al conjunt del passat i present colonial al nostre país.

De fet, el 2018 ja es va retirar l’estàtua dedicada a l’empresari esclavista Antonio López, però no va prosperar la proposta de posar-li d’Idrissa Dallo a la plaça, el nom d’una persona immigrada que va ser tancada all CIE de la Zona Franca, on va morir poc després. El debat sobre què cal fer està obert, deconstruir o desmuntar?, que diuen alguns antropòlegs.

El també antropòleg Sergio Yanes ha creat el portal web “La Catalunya Negrera”, on es pot trobar informació d’alguns personatges històrics vinculats al passat esclavista català i on també trobem un mapa amb diferents localitzacions de carrers, estàtues, monuments i edificis que porten el seu nom. Et convidem a donar-hi una ullada i a pensar si coneixes altres personatges que faltin i/o si tens o pots trobar més informació rellevant dels personatges que ja hi has trobat. Si vols saber-ne més, consulta els articles que trobaràs a aquesta Directa. O pots consultar aquesta ruta que analitza el passat colonial dels edificis emblemàtics de Barcelona amb un discurs crític.

9_estatua

Reflexionem

• En quin context i moment històric van ser posades aquestes estàtues? Justifica això la seva presència en l’actua- litat? Quin missatge transmet això a la societat? • Què creus que s’homenatja? Per què creus que se li dona reconeixement? • Com penses que es poden sentir algunes persones racialitzades i/o d’origen migrant per la presència d’aquests carrers, estàtues i monuments? Per què aquest sentiment ha estat tan llargament invisibilitzat? • Com és que, malgrat algunes de les persones que formen part de l’Ajuntament de Barcelona són crítiques amb aquest fet, hi ha encara moltes estàtues i monuments que romanen intactes? • Quan sentim a parlar de mantenir la “neutralitat de l’espai públic” què creus que vol dir això? Què implicancia té ser “neutral” davant de monuments o indrets de caràcter racista? És possible o real aquesta neutralitat?