Principals líders de l’extrema dreta europea / EFE

Els discursos i els comportaments racistes es produeixen en diversos àmbits i sempre són nocius. Tanmateix, quan es produeix en el marc de les institucions públiques i dels discursos polítics són especialment perniciosos perquè el seu impacte mediàtic i social és molt gran. En aquesta proposta educativa s’analitzen el racisme institucional i els discursos polítics xenòfobs. Per tancar l’activitat, es proposa participar en una ciberacció per denunciar els discursos de l’odi i la discriminació a les xarxes socials.

Llegim la notícia “Una gravació prova les agressions racistes d’un grup de mossos contra un jove” publicada a la revista quinzenal La Directa i, després, observem aquesta estadística de l’INFORME 2019: InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya.

Durant el 2016, en alguns països europeus han guanyat ressò discursos que fan bandera del rebuig a les persones migrades i refugiades, i que propugnen polítiques obertament racistes. Aquest tipus de discursos estan farcits d’arguments (racistes) fal·laços, que s’alimenten dels prejudicis i estereotips que circulen per les societats europees.

A continuació, llegim la fitxa associada a cada persona, i debatem conjuntament.

Per combatre els discursos de l’odi i els estereotips racistes que fan que determinades persones siguin detingudes al carrer, ha sorgit la campanya “Pareu de parar-me”. Després de mirar la pàgina web i les diferents campanyes, testimonis i accions que duen a terme, reflexionem sobre què ens ha impactat o sorprès més, i per què.

A continuació, comentem en què consisteix la campanya, què denuncia, per què ho denuncia, què proposa i, de manera individual i/o col·lectiva, valorem si ens sembla una bona idea, i si ens agradaria sumar-nos-hi i/o crear la nostra pròpia campanya per denunciar els discursos polítics xenòfobs, així com les accions i conductes racistes. Generem una pluja d’idees per recollir propostes, accions i mesures que ajudin a desmuntar els discursos alarmistes i racistes d’alguns líders polítics, i fer conscienciació social.

A inicis de l’any 2020, l’enèsim assassinat racista per part de la policia estatunidenca d’un home negre, de nom George Floyd, va despertar una onada de protestes arreu dels EEUU i al món sencer liderada pel moviment antiracista global.

En diversos indrets, aquestes manifestacions van destronar estàtues i noms de carrers que homenatjaven líders polítics i empresarials vinculats al passat colonial i racista del territori. Aquest qüestionament sobre com, des de les institucions públiques, es ret homenatge a personatges històrics estretament vinculats amb actes racistes i colonials, no és nou; però sí que en l’actualitat ha agafat una dimensió inèdita fins ara. Aquí a casa nostra potser moltes de nosaltres no en som conscients, però més enllà de la figura de Cristòfor Colom, hi ha nombrosos carrers, estàtues i monuments dedicats a figures clau del comerç d’esclaus —negrer—, i al conjunt del passat i present colonial al nostre país.

De fet, el 2018 ja es va retirar l’estàtua dedicada a l’empresari esclavista Antonio López, però no va prosperar la proposta d’anomenar la plaça, a partir d’aleshores, Idrissa Dallo. Idrissa Dallo va ser una persona immigrada que van tancar al CIE de la Zona Franca, on va morir poc després. El debat sobre què cal fer és obert: deconstruir o desmuntar?, com diuen alguns antropòlegs.

El també antropòleg Sergio Yanes ha creat el portal web “La Catalunya Negrera”, on es pot trobar informació d’alguns personatges històrics vinculats al passat esclavista català, i on també trobem un mapa amb diferents localitzacions de carrers, estàtues, monuments i edificis que porten el seu nom. Et convidem a donar-hi una ullada, i a pensar si coneixes altres personatges que hi faltin, i/o si tens o pots trobar més informació rellevant sobre els personatges que ja hi havia. Si vols saber-ne més, consulta els articles que trobaràs en aquesta publicació de La Directa. O pots consultar aquesta ruta que analitza el passat colonial dels edificis emblemàtics de Barcelona amb un discurs crític.