L’Europa fortalesa
Intervenció de Frontex a Grècia / UE
Durant els darrers anys, la Unió Europea ha aprovat diversos tractats amb països veïns, concretament el Tractat UE-Turquia (2016), UE-Líbia (2017) i UE-Marroc (2018). Els acords es basen en una injecció econòmica, i en un sistema de cooperació en mecanismes d’intel·ligència i control per tal de reforçar la seguretat a les fronteres. Això comporta una externalització de les fronteres europees, i la derivació de la gestió i el control dels fluxos migratoris a països on es registren violacions sistemàtiques dels drets humans. En són un cas paradigmàtic els anomenats «camps de detenció» de Líbia.
També cal destacar l’ampliació competencial i financera de Frontex, l’Agència Europea de guàrdia fronterera i costanera, que en els últims 10 anys ha quadruplicat el seu pressupost, fins a atènyer una partida de 333 milions d’euros el 2019.
Al mateix temps, en països fronterers com Espanya i Itàlia s’observa una privatització i reducció del servei de rescat marítim, mentre que es criminalitzen i persegueixen les ONGs i entitats que ofereixen aquest servei, com és el cas de Proactiva Open Arms i Sea Watch.
Finalment, en els últims temps hem vist com l’auge de l’extrema dreta arreu d’Europa, així com del seu discurs d’odi xenòfob i racista, han afavorit les agressions i violències contra les persones migrants, que han sigut rebudes fins i totamb atacs per part de grups organitzats en diverses illes gregues.
Tot això es constitueix en elements que dificulten i posen en perill encara més el procés migratori de les persones.
Edat recomanada
A partir dels 17 anys
Objectius educatius
- Conèixer els murs que la Unió Europea ha edificat per intentar contenir les migracions humanes, i valorar alguns aspectes de les polítiques migratòries europees.
- Analitzar en què es fonamenta la por a les migracions i valorar per què, a vegades, s’alimenta des dels poders mediàtics.
- Reflexionar sobre el binomi seguretat-llibertat en el món actual, i comprendre des de quina posició social s’utilitzen aquests conceptes.
Temps aproximat
30-45 minuts per a cada apartat
Materials necessaris
- Dispositiu amb connexió a Internet o sistema de reproducció de vídeos.
- Ordinadors o materials analògics per al disseny dels cartells.
1. Habitar una bombolla
Llegim aquesta notícia sobre els barris tancats i blindats a Buenos Aires i debatem conjuntament les qüestions plantejades.
Reflexionem-hi
En molts indrets del món hi ha barris blindats com els que es descriuen a la notícia. Ens agrada aquest model de ciutat i de vida? Per què? • Aquest emmurallament es justifica per defensar la seguretat. Però què és la seguretat? En quines situacions ens sentim segures i segurs? Per contra, quan hem sentit inseguretat? • Tanmateix, què passa amb la seguretat de les persones (especialment d’aquelles més vulnerables) que no tenen diners per viure dins dels murs? • Quines similituds existeixen entre els murs que protegeixen els barris rics d’algunes urbs i les tanques que barren les fronteres exteriors de la Unió Europea? Responen a la mateixa lògica? • Alguns discursos polítics propugnen que l’única manera de garantir la seguretat és reduir la llibertat. Què en pensem, d’aquesta associació d’idees? Des d’un punt de vista educatiu, quins inconvenients presenta? • Davant el binomi llibertat-seguretat, on queda la paraula «equitat»? Un món més equitatiu i sostenible seria un món més segur? Llavors, per què no se sol parlar de promoure l’equitat quan es parla de seguretat? Per què pot interessar dissociar i confrontar les paraules llibertat, equitat i seguretat en comptes de procurar harmonitzar-les?
2. De què tenim por?
Fixem-nos en aquest mapa, on apareixen els diversos murs que els estats europeus han edificat per dificultar els moviments migratoris.
Reflexionem-hi
A quina zona d’Europa hi ha més tanques? Quines són en territori espanyol? • Per què la Unió Europea finança altres estats per encarregar-se de contenir, detenir —i a vegades, fins i tot deportar— persones migrades? • Quin tipus de règims polítics hi ha en aquests tercers països? Què suposa aquesta externalització de cara a garantir el respecte dels drets humans? • De què tenen por els governants que ordenen aquest tipus de polítiques migratòries? Què volen protegir? D’on pensem que provenen els temors que té la gent del carrer en relació amb els moviments migratoris?
Mapa de les fronteres europees. / THE WASHINGTON POST
Mirem el vídeo Fronteras humanas i també aquest fragment del documental El Otro lado de la valla (5’’)
Reflexionem-hi
Quines pors tenen o han tingut les persones migrades que apareixen en aquests dos documentals?• Per què diuen que els espanyols i els europeus no els han de tenir por?• Una de les persones migrades del documental Fronteras humanas diu que les persones no no hem de tenir por les unes de les altres, sinó que hem de tenir por dels problemes comuns de la humanitat. Per exemple: la fam, les guerres, la degradació ambiental que esgota els recursos naturals, l’armament nuclear, etc. Tanmateix, els governs de les societats europees perceben aquests perills? Els afronten amb la mateixa bel·ligerància que acaren les migracions? Per què?
3. Com volem viure?
La científica polonesa Marie Curie és l’autora de la següent cita: La vida no s’ha de témer, s’ha de comprendre. Fixem-nos en el missatge d’aquesta afirmació, i comentem conjuntament les preguntes plantejades.
Individualment o per grups, cerquem (o inventem) sentències filosòfiques i frases cèlebres que resumeixin una idea vital important amb la qual ens sentim identificats. Dissenyeu, de manera analògica o digital, un cartell per plasmar-la gràficament.
Finalment, si voleu, podeu fer-vos fotografies amb els cartells que heu elaborat i difondre’ls a les xarxes socials amb una etiqueta comuna.
“La vida no s’ha de témer, s’ha de comprendre”
Actuem!
· Davant els discursos que s’alimenten de les nostres pors, quin significat pot tenir un missatge d’aquest tipus? • Prendre consciència de la pròpia mortalitat i transitorietat ens pot permetre viure amb més llibertat? • Alhora, també ens pot fer més respectuosos amb el nostre entorn i amb la resta de persones amb qui compartim el planeta? • Per altra banda, adoptar una actitud excessivament frívola pot fer que ens deixem de responsabilitzar dels problemes propis i comuns. Davant els reptes del present, quina filosofia vital i quins principis pensem que haurien de guiar les nostres vides per poder crear un món més equitatiu, alegre, sostenible i saludable?
“Un nen, un professor, un llibre i un llapis poden canviar el món.”Malala Yousafzai |