L’Europa fortalesa

  |   A partir de 17 anys, Drets Humans
20160704PHT35026_original

Intervenció de Frontex a Grècia / UE

Durants els darrers anys, la Unió Europea ha aprovat diversos tractats amb països veïns, concretament el Tractat EU-Turquia (2016), EU- Libia (2017) i EU-Marroc (2018). Els acords es basen en una injecció econòmica i cooperació en sistemes d’intel·ligència i control per tal de reforçar la seguretat a les fronteres. Això comporta una externalització de les fronteres europees i derivar la gestió i control dels fluxos migratori a països on s’hi registren violacions sistemàtiques de drets humans, com els anomenats camps de detenció de Líbia.

També cal destacar l’ampliació competencial i pressupostària de Frontex, l’Agència Europea de Guàrdia fronterera i costera que en els últims 10 anys ha quadruplicat el seu pressupost, arribant fins a una partida de 333 milions d’euros el 2019.

Al mateix temps, a països fronterers com Espanya i Itàlia s’observa una privatització i reducció del servei de rescat marítim, mentre que es criminalitzen i persegueixen les ONGs i entitats de rescat marítim com Proactiva Open Arms i Sea Watch.

Finalment, els últims temps hem vist com l’auge de l’extrema dreta arreu d’Europa i del seu discurs d’odi, xenòfob i racista, ha afavorit les agressions i violències contra les persones migrants, que han sigut rebudes fins i tot
amb atacs per part de grups organitzats en diverses illes gregues.

Tot això, es constitueix en elements que dificulten i posen en perill encara més el procés migratori de les persones.

building_walls_infographic_spanish

Edat recomanada


A partir dels 17 anys

Objectius educatius


  • Conèixer els murs que la Unió Europea ha edificat per intentar contenir les migracions humanes i valorar alguns aspectes de les polítiques migratòries europees.
  • Analitzar en què es fonamenta la por de les migracions i valorar per què, a vegades, és alimentada pels poders mediàtics.
  • Reflexionar sobre el binomi seguretat i llibertat en el món actual, i comprendre des de quina posició social s’utilitzen aquests conceptes.

Temps aproximat


30-45 minuts per a cada apartat

Materials necesaris


  • Dispositiu amb connexió a Internet o sistema de reproducció de vídeos.
  • Ordinadors o materials analògics per al disseny dels cartells.

1. Habitar una bombolla

Llegim aquesta notícia sobre els barris tancats i blindats a Buenos Aires i debatem conjuntament les qüestions plantejades.

notizia

Reflexionem

A molts indrets del món hi ha barris blindats com els que es descriuen a la notícia. Ens agrada aquest model de ciutat i de vida? Per què?
• Aquest emmurallament es justifica per defensar la seguretat. Però què és la seguretat? En quines situacions ens sentim segures i segurs? Per contra, quan hem sentit inseguretat?
• Tanmateix, què passa amb la seguretat de les persones (especialment d’aquelles més vulnerables) que no tenen diners per viure dins dels murs?
• Quines similituds existeixen entre els murs que protegeixen els barris rics d’algunes urbs i les tanques que barren les fronteres exteriors de la Unió Europea? Responen a la mateixa lògica?
• En alguns discursos polítics es considera que l’única manera de garantir la seguretat és reduir la llibertat. Què en pensem, d’aquesta associació d’idees? Des d’un punt de vista educatiu, quins inconvenients té?
• Davant el binomi llibertat i seguretat, on queda la paraula equitat? Un món més equitatiu i sostenible seria un món més segur? Llavors, per què no se sol parlar de promoure l’equitat quan es parla de seguretat? Per què pot interessar dissociar i confrontar les paraules llibertat,equitat i seguretat en comptes de procurar harmonitzar-les i tractar-les de manera integral?

2. De què tenim por?

Fixem-nos en aquest mapa on apareixen els diversos murs que els estats europeus han edificat per dificultar els moviments migratoris.

Reflexionem

A quina zona d’Europa hi ha més tanques? Quines estan en territori espanyol?
• Per què la Unió Europea finança altres estats per encarregar-se de contenir, detenir —i a vegades fins i tot deportar— persones migrades?
• Quin tipus de règims polítics hi ha en aquests tercers països? Què suposa aquesta externalització de cara a garantir el respecte dels drets humans?
• De què tenen por els governants que ordenen aquest tipus de polítiques migratòries? Què volen protegir? D’on pensem que provenen els temors que té la gent del carrer sobre els moviments migratoris?

Captura de pantalla 2021-02-01 a las 23.27.27

Mapa de les fronteres europees. / THE WASHINGTON POST

Mirem el vídeo Fronteras humanas i també aquest fragment del documental El    Otro    lado    de    la    valla (5’’)

Reflexionem

Quines pors tenen o han tingut les persones migrades que apareixen en aquests dos documentals?• Per què diuen que els espanyols i els europeus no els han de tenir por?• Una de les persones migrades del documental Fronteras humanas diu que les persones no hem de tenir por les unes de les altres, sinó que hem de tenir por dels problemes comuns de la humanitat. Per exemple: la fam, les guerres, la degradació ambiental que esgota els recursos naturals, l’armament nuclear, etc. Tanmateix, els governs de les societats europees perceben aquests perills i els afronten amb la mateixa bel·ligerància que les migracions? Per què?

3. Com volem viure?

La científica polonesa Marie Curie és l’autora de la cita «La vida no s’ha de témer, s’ha de comprendre». Fixemnos en el missatge d’aquesta sentència i comentem conjuntament les preguntes plantejades.

Individualment o per grups, cerqueu sentències filosòfiques i frases cèlebres, o bé inventeu-vos-les, que resumeixin una idea vital important i amb les quals us sentiu identificats. Dissenyeu, de manera analògica o digital, un cartell gràfic per plasmar la vostra sentència.

Finalment, si voleu, podeu fer-vos fotografies amb els cartells que heu elaborat i difondre’ls a les xarxes socials amb un hashtag comú.

“La vida no s’ha de témer, s’ha de comprendre.”

Actuem!

Davant els discursos que s’alimenten de les nostres pors, quin significat pot tenir un missatge d’aquest tipus?
• Prendre consciència de la pròpia mortalitat i transitorietat ens pot permetre viure amb més llibertat?
• Alhora, també ens pot fer més respectuosos amb el nostre entorn i amb la resta de persones amb qui compartim el planeta?
• Per altra banda, adoptar una actitud excessivament frívola pot fer que ens deixem de responsabilitzar dels problemes propis i comuns. Davant els reptes del present, quina filosofia vital i quins principis pensem que haurien de guiar les nostres vides per poder crear un món més equitatiu, alegre, sostenible i saludable?

“Un nen, un professor, un llibre  i un llapis poden canviar el món.”

Malala Yousafzai