Gènere i LGTBIQ+

Identitats silenciades

Habitualment, s’atribueix la migració a factors socioeconòmics o a contextos bèl·lics. Quan es fa referència a persones refugiades i sol·licitants d’asil, es pensa en persones provinents de països en guerra o sotmeses a dictadures extremes. Tanmateix, n’hi ha moltes que es veuen empeses a fugir del seu país per motius d’orientació sexual i d’identitat de gènere.

mvi_5500

Cineasta kenià censurat al seu país / JIM CHUCHU

Ser gai, lesbiana, bisexual, transgènere, intersexual o altres minories sexuals o de gènere, en alguns països del món pot equivaler a anar a la presó, a sofrir pena de mort, a patir amenaces, extorsió, xantatge, exclusió i marginació social. La repressió que pateixen moltes persones per la seva orientació sexual o identitat de gènere s’ha convertit en una de les vulneracions dels drets humans més repetides arreu del planeta i, fins ara, més silenciada.

L’homosexualitat és il·legal en 78 països del món, i en 7 està perseguida amb la pena de mort. Només a l’Àfrica, hi ha lleis homòfobes en 38 dels 54 països del continent. Entre el 2018 i el 2019 s’han quantificat un total de 331 casos d’homicidi de persones trans i gènere-diverses. La majoria dels assassinats ha passat al Brasil (130), Mèxic (63), i als Estats Units (30).

Captura de pantalla 2021-01-25 a las 0.37.50
Captura de pantalla 2021-01-25 a las 0.56.44

Dones migrants: la cadena de cures global

En les darreres dècades s’ha produït una feminització de les migracions; cada vegada hi ha més dones que emigren per aconseguir ingressos, reunificar la família, formar-se, ser més autònomes… Són dones que marxen del seu país perseguint una vida millor i que en el viatge sovint han d’afrontar la doble precarietat i vulnerabilitat de ser migrants i dones.

Aquest augment dels corrents migratòries femenines de caràcter laboral s’ha denominat cadena de cures global; i s’explica, en part, per la demanda creixent en els països enriquits de persones que realitzin els treballs més precaritzats i desvalorats socialment (treball domèstic, treball de cures, serveis sexuals).

A causa de la divisió del treball per motius de gènere pròpia del patriarcat i en el marc de la globalització, les dones es reemplacen les unes a les altres en les tasques domèstiques, afectives i de cura personal. Això crea la paradoxa que les dones dels països empobrits deixen les seves famílies a càrrec d’altres dones per anar a cuidar les famílies dels països enriquits. D’aquesta manera es generen desigualtats de classe i ètnia entre les mateixes dones, que reforcen el patriarcat i perpetuen els rols de gènere en la distribució de les tasques quotidianes.

las-empleadas-domesticas-inmigrantes-creen-que-la-nueva-legislacion-pone-trabas-a-su-trabajo

El mur del patriarcat / ROLAND PESCHETZ

D’altra banda, hi ha dones que emprenen un procés migratori per retrobar-se amb els marits que han emigrat prèviament i es pot donar el cas d’una problemàtica específica afegida: l’enorme dependència d’aquestes dones respecte a les seves parelles pel context d’absència de xarxes de suport, el possible repte lingüístic i una probable limitada autonomia econòmica a l’arribada. En aquests casos, les dones es poden trobar en una situació extremadament vulnerabilitzada davant de pràctiques de violència masclista.

zanele-1-1024x634

Reclamando la negritud / ZANELE MUHOLI

Violències múltiples

També cal destacar que l’absència de vies legals i segures fa que moltes de les dones i persones LGBTIQ+ i altres minories sexuals i de gènere que migren acabin involucrades en xarxes il·legals d’explotació d’éssers humans i prostitució forçada, trobant-se completament desprotegides davant altíssims nivells de múltiples violències.

La violació s’utilitza com una arma per a humiliar, no només a qui la pateix, sinó al seu entorn familiar i comunal. Mentre a les persones que són ferides o assassinades se les considera màrtirs o víctimes, les persones violades són qüestionades i desacreditades a nivell legal, i estigmatitzades i inclús rebutjades a nivell social.

Des d’una perspectiva de gènere, cal tenir en compte la intersecció d’opressions que multipliquen la violència: les situacions de violències concretes que dones i persones LGBTIQ+ pateixen als països d’origen, durant el trànsit i al país d’arribada.

"Nos violaron tantas veces que ya ni nos veían como seres humanos."

Melvin, guatemalenca, març 2019 / NY TIMES

"Era menys que una persona, sense dret a expressar la vertadera identitat que sentia a la meva pròpia gent."

Omar, jove refugiat homosexual

Activitats

Treball InvIsIble, treball mIgrant

Treball InvIsIble, treball mIgrant