Drets Humans

Cap Persona és il·legal

L’any 2015 va començar la crisi de persones refugiades més gran que ha viscut Europa des de la Segona Guerra Mundial. Un dels principals detonants d’aquest drama humanitari ha estat la sagnant guerra de Síria; però també altres conflictes bèl·lics, crisis socioeconòmiques i catàstrofes ecològiques han contribuït a alimentar diversos moviments migratoris cap a Europa.
Malauradament, els pronòstics auguren que, en un món violent, de desigualtats creixents i amb una degradació ambiental galopant, aquest tipus de crisis i desplaçaments de població es poden repetir de manera periòdica.
Davant la situació, les respostes de la Unió Europea han estat la passivitat còmplice als naufragis, el bloqueig fronterer i, finalment, l’externalització de fronteres fora del territori comunitari: el 20 de març de 2016 va entrar en vigor l’acord UE-Turquia, que deriva el control fronterer a l’Estat turc. El pacte permet l’expulsió de persones migrades a Turquia i obliga els nous refugiats a romandre en territori turc, barrant-los el pas cap a Europa.

Nombroses organitzacions humanitàries han denunciat l’acord perquè vulnera el dret d’asil de les persones refugiades i perquè Turquia és considerat un territori poc segur: el país ja compta amb un nombre molt gran de refugiats, fet que en dificulta una bona acollida, i, a banda, ha rebut diverses denúncies per vulneració dels drets humans.

A casa nostra, diverses plataformes ciutadanes, ONG i ajuntaments s’organitzen per derrocar aquest pacte i promoure polítiques d’acollida a les persones refugiades i migrants.

imatge-pagina-2
open_borders_syrian_refugees_ap_img

Un infant protesta a l’estació fronterera grega del nord d’Idomeni. / PETROS GIANNAKOURIS / AP

Què diuen els tractats internacionals?

Declaració Universal dels Drets Humans

  • Article 13 Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència en el territori d’un Estat.
  • Article 14 En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil, i a gaudir-ne, en qualsevol país.

Declaració Universal dels Drets Humans, Nacions Unides, París, 1945

Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats

  • El terme refugiat s’aplicarà a tota persona que, a causa de temors fonamentats d’ésser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o bé per defensar determinades opinions polítiques es troba fora del país de la seva nacionalitat i no pugui, o per causa de l’esmentada por, no vulgui, acollir-se a la protecció de tal país […].

Nacions Unides, Ginebra, 1951

Carta de Drets Fonamentals

  • Article 18  Es garanteix el dret d’asil dins del respecte de les normes de la Convenció de Ginebra de 28 de juliol de 1951 […].
  • Article 19  Es prohibeixen les expulsions col·lectives. Ningú podrà ser retornat, expulsat o extradit        a un Estat en què corri un risc de ser sotmès a la pena de mort, a tortura o a altres penes o tractes        inhumans o degradants.

Unió Europea, 2000

Per a una ampliació del concepte de persona refugiada

En general, quan es parla de moviments migratoris hi ha una tendència a diferenciar entre refugiat i migrant econòmic. Aquesta diferenciació respon a una interpretació literal de la definició de persona refugiada que estableix la Convenció de Ginebra de 1951 i que exclouria aquelles persones que fugen del seu país per motius com l’extrema pobresa o com a conseqüència del canvi climàtic.

Des d’alguns moviments socials com la Plataforma Stop Mare Mortum entenem que tota persona que es veu obligada a fugir del seu país hauria de tenir dret a rebre una certa protecció internacional, ja que es troba en una situació d’extrema vulnerabilitat i que, en molts casos, està provocada pels interessos comercials de països occidentals.

imatge-pagina-nova

CIE, les presons administratives

cieno1

Jove subsaharià al CIE d’Aluche (Madrid). / FOTOGRACCIÓN

Els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) són espais on es retenen persones migrades que han estat detingudes per no tenir la documentació en regla i que estan sotmeses a expedients d’expulsió. Diverses entitats en demanen el tancament perquè a la pràctica funcionen com a presons administratives i cauen en una important vulneració dels drets humans.

El juliol del 2015, gràcies a la tasca d’associacions i moviments socials, especialment amb la campanya Tanquem els CIE , el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució per instar el Govern espanyol a tancar els CIE. El 2016, el Ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar fer tot el possible per tancar el CIE de Zona Franca.

“He arribat a sentir que no sóc un ésser humà, que havia perdut la meva humanitat. Tothom ens ha abandonat.”

Hammida, refugiada síria a un camp de Jordània

Activitats