dansem_sense_fronteres

Dansem sense fronteres

  |   De 9 a 12 anys, Drets Humans
zubaida-faisal-jordania-siria-ap_claima20160314_0269_28

Nens jugant a un camp de refugiats de Jordània. / AF

Quan naixem rebem una nacionalitat, i aquesta, juntament amb els factors socioeconòmics, condicionarà durant tota la vida la facilitat o les dificultats que trobarem a l’hora de creuar fronteres. El cas més extrem és el de les persones apàtrides, que no reben el reconeixement de cap país i, per tant, tenen enormes dificultats per moure’s entre estats. Aquesta activitat ens ajuda a prendre consciència, mitjançant el moviment, l’expressió corporal i la dansa, de les desigualtats que existeixen per a exercir el dret a la lliure circulació.

Edat recomanada


De 9 a 12 anys

Objectius educatius


  • Prendre consciència que la llibertat de les persones varia segons el seu país de naixement.
  • Valorar, defensar i difondre el dret a la lliure circulació de les persones.
  • Gaudir del moviment corporal a través de la dansa lliure.

Temps aproximat


2 hores

Materials necesaris


  • Paper d’embalar gran i cartolines de colors (vermell, verd i groc).
  • Retoladors i pintures de pell de molts colors diferents.
  • 1 bossa de caramels.
  • Xiulet.
  • Dispositiu per reproduir música.
  • Dispositiu per fer fotografies.

1. El semàfor de la desigualtat

En un espai ample, col·loquem un paper d’embalar molt gran a terra i hi dibuixem una quadrícula similar a la que mostra la infografia. Dividim la quadrícula en països enriquits i empobrits, procurem que n’hi hagi més d’empobrits i als territoris enriquits hi deixem caramels.
A cada frontera s’hi situa un vigilant (pot ser un/a educador/a o un infant), amb un semàfor que haurem fabricat prèviament amb cartolines de colors. Un d’ells tindrà un xiulet. Ens descalcem i quan soni el xiulet comencem a caminar lliurement per damunt del paper d’embalar durant 1 minut.

Quan torni a sonar el xiulet tothom s’ha d’aturar immediatament en el lloc on es troba: les persones que es trobin en un país enriquit reben una acreditació de «turista» i poden menjar un caramel. La resta no reben res.

Torna a sonar el xiulet, però ara només es poden desplaçar lliurement les persones que tinguin el semàfor verd a la seva frontera. Els vigilants només activen el verd per cedir el pas a les persones enriquides. A la resta no els deixen passar. Sona de nou el xiulet i tothom s’atura allà on està dempeus. Repetim l’acció diverses vegades.

info-ddhh_v-01

Reflexionem

Com ens hem sentit les persones que no podíem sortir del nostre quadrat? I les persones que sí que podíem desplaçar-nos lliurement?
• Qui ha pogut menjar caramels i qui no n’ha pogut menjar? Qui s’ho ha passat més bé?• Ens sembla que les regles del joc eren justes o injustes? Per què? • Què en pensem del fet que en el món les fronteres només estiguin obertes per a algunes persones i per a d’altres no?• Al món, hi ha persones que fa anys que viuen en camps de refugiats i mai en poden sortir. Com ens sentiríem si no poguéssim sortir mai del nostre barri? Quines coses de les que fem ara o de les que voldríem fer en un futur serien impossibles en aquestes condicions?

2. Camins de Colors

Ara, ens pintem la planta dels peus del color o colors que ens agradin. Tornem a repetir l’acció d’abans, però aquest cop no hi haurà ni vigilants ni semàfors a les fronteres. Tampoc hi haurà xiulets. Ara, l’inici i el final del moviment el marcarà la música. Tots i totes podem moure’ns, dansar i travessar les fronteres lliurement al ritme de les cançons i les melodies! Ah, i ara els caramels són per a tothom, així que els haurem de compartir.