Ball de màscares

  |   De 9 a 12 anys, Racisme
persones

Totes les persones naixem en una comunitat i una societat que tenen unes característiques culturals pròpies. També arribem al món amb uns trets físics concrets, determinats per la genètica dels nostres progenitors. Aquests factors biològics i socials, tanmateix, només són una part de la nostra personalitat. Cada ésser humà és únic i és plural. És absolutament singular i alhora està travessat per múltiples identitats dinàmiques, que influencien la seva manera de veure i habitar el món i que, a més, es poden anar transformant durant la vida. Aquesta activitat vol mostrar que les persones som diverses i que classificar-nos les unes a les altres per un sol dels nostres aspectes és limitador i injust. A més, també proposa reflexionar sobre la manera com acollim la diversitat.

Edat recomanada


De 9 a 12 anys

Objectius educatius


  • Reflexionar sobre com ens comportem davant la diferència.
  • Prendre consciència de la pluralitat d’identitats que conformen la nostra personalitat i la de les altres persones.
  • Valorar la diversitat humana com a font de riquesa

Temps aproximat


2 o 3 hores. Es pot fer en una o diverses sessions.

Materials necesaris


  • Cintes vermelles.
  • Pintura de cara de color blau.
  • 1 o diverses matrioixques (nines russes).
  • Cartolines.
  • Retoladors i colors.
    • Goma elàstica.

1. Bonobos i coales

Ens dividim en dos grans grups: el dels bonobos i el dels coales. Ens allunyem tant com sigui possible de l’altre grup i llegim les instruccions que ens corresponen. Després, ens dediquem una estona a comportar-nos i a jugar com uns autèntics bonobos o coales. Al cap d’una estona, un coala i un bonobo escollits a l’atzar abandonaran el seu grup  i aniran a l’altre sense rebre cap explicació prèvia de les normes de la nova comunitat.

Instruccions per ser un bonobo

Lliguem-nos una cinta vermella al cap.

Triem-nos un nom individual que comenci per bono-.

Saludem-nos tapant-nos els ulls i ensenyant la llengua.

Fem pinya agafant-nos de les mans, en cercle i, avançant cap al centre, fent saltirons amb la panxa endavant, cridem bono, bono, bono i, després, cap enrere amb el cul enrere, cridem obo, obo, obo.

Juguem al joc següent: en rotllana, ens passem una pilota cap a la dreta. La desena vegada que es passa la pilota, el bonobo que la rep l’ha de llençar amb molta energia a un membre aleatori del grup. En el moment que el bonobo rep la pilota que se l’hi ha llençat, aquell o aquella qui es trobi a la seva esquerra ha de saltar i fer el mico.

Instruccions per ser un coala

Pintem-nos dues línies blaves a les galtes.

Posem-nos un nom que comenci per coa-.

Saludem-nos col·locant-nos esquena contra esquena i fregant-nos les espatlles.

Fem pinya agafant-nos amb els colzes formant una fila horitzontal. Saltem cap enlaire, com si volguéssim tocar el cel, i cridem coales! I, tot seguit, asseguem-nos ràpidament tocant amb el cul a terra. Repetim l’acció.

Juguem al joc següent: en rotllana, ens anem passant una pilota cap a l’esquerra. Cada vegada que algun coala vulgui, pot invertir la direcció o bé passar la pilota a un membre aleatori del grup. En el moment que el coala rep la pilota que se l’hi ha llençat, aquells o aquelles que es troben al seu costat li han de fer la cadireta, i el coala s’hi ha d’asseure sense que li caigui la pilota.

* Les normes de cada grup es poden modificar o ampliar lliurement, sempre vigilant que l’equip contrari no les descobreixi. Com més excèntriques siguin, millor!

Reflexionem

Com ens hem sentit els bonobos i els coales quan ha arribat un nouvingut al grup? L’hem acollit bé?
• Com s’han sentit els bonobos i els coales que han hagut de marxar a un altre grup? Els sembla que els han acollit bé?
• Com es pot sentir una persona que arriba a un país on no coneix ningú, ni la llengua ni els costums socials? Quina actitud ha de tenir la societat que acull amb les persones que arriben de fora?

2. Màscares de matrioixca

Conjuntament o en grups petits, ens asseiem a prop. Agafem una matrioixca, l’obrim i passem el seu contingut al company o companya que tenim al costat. D’aquesta manera, anem descobrint totes les figures que s’amaguen, per capes, a l’interior de la figura més gran. Ens fem aquesta pregunta: les persones també tenim diferents persones (o identitats) al nostre interior?

Aprofitem aquest moment per explorar les diferents identitats o característiques socials que conformen la nostra personalitat: el gènere, l’edat, la llengua o les llengües parlades a casa, la vila o el barri on vivim ara, les aficions… Per exemple: sóc una nena de 10 anys, a casa parlo fula perquè els pares són de Mali, al barri i a l’escola parlo català, sóc de la colla de diables, m’agraden les maduixes, etc.

Per últim, posem rostre a les nostres identitats i dibuixem totes les cares de la nostra personalitat en cartolines per fabricar-nos màscares divertides i boniques!

Reflexionem

Encara que alguns aspectes de la nostra manera de ser siguin diferents als dels altres, sempre tenim punts en comú amb moltes persones i col·lectius. Quines de les nostres cares coincideixen amb les dels altres companys i companyes? Quines són diferents?
• Pensem junts sobre el fet que, quan mirem una persona, sovint ens fixem només en un dels seus rostres, però oblidem totes les cares que formen part d’ella. De fet, la paraula persona, etimològicament, significa ‘màscara’, i tots en duem moltes! Sempre hem de tenir una mirada oberta i no limitar-nos a valorar les persones només per un dels seus aspectes. Segurament, encara que d’entrada algú ens pugui semblar diferent, hi tenim moltes coses en comú.